Georgia (Caucàs) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Algovia (discussion | contribucions)
Linha 47 :
Lo pòblament preistoric de Georgia es mau conegut. Lei vestigis umans ([[Homo erectus]]) pus ancians descubèrt sus son territòri datan de 1,8 milion d’annadas. Lo Paleolitic s’acabèt entre 10000 e 8000 avC. Lei signes premiers d’aparicion d’una cultura neolitica e d’una transicion entre una societat basada sus la caça e una societat basada sus l’agricultura datan de 3000 avC. Aquela cultura es dicha cultura Kura-Araxes ò premiera cultura transcaucasiana.
 
Dins lo corrent dau milleni I avC, la region de [[Caucàs]] foguèt conquistada e ocupada per unei [[EmpèriEmpèris nomadas|pòbles nomadas]] (Escites, Medes…). Lo territòri de la Georgia actuala èra alora en marge deis [[Mesopotamia|estats mesopotamians]] coma l’[[Urartu]] e l’[[Empèri Assirian]]. Après la disparicion de l’estat assirian en 609 avC, la region passèt sota la dominacion dei [[Medes]] e rapidament sota aquela de l’[[Empèri Aquemenida]] unificat per [[Cir II lo Grand|Cir II]] après lo reversament d’[[Astíages]]. L’i demorèt fins a son afondrament en fàcia de l’invasion [[Grècia antica|grèga]] d’[[Alexandre lo Grand]]. Pasmens, au contrari de la màger part dei possessions pèrsas, la region de Caucàs passèt pas sota l’autoritat dei [[Reialme de Macedònia|Macedonians]] e venguèt independenta.
 
L’unitat de la region èra febla e si formèt rapidament unei reiaumes independents. Dins la mitat occidentala dau territòri georgian actuau, apareguèt lo [[reiaume de Còlchida]] tre lo sègle VI a partir dei vestigis d’un estat locau (format probablement au milleni II avC) annexat per lei [[Medes]]. Conoguèt una influéncia [[Grècia antica|grèga]] fòrça importanta. Dins la mitat orientala, si formèt pauc a pauc lo [[reiaume d’Ibèria]] a partir de 300 avC. Vassalizèt lo reiaume de Còlchida e d’autrei reiaumes vesins gràcias a una tièra de campanhas militaras victoriosas durant lo rèine de [[Parnabaz Ier d’Ibèria|Parnabaz I{{èr}}]] .