Georges Méliès : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Llierca (discussion | contribucions)
Llierca (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 38 :
 
Eth [[28 de decembre|28 de deceme]] de [[1895]] Méliès assistic, convidat pes frairs [[Lumière]], ara prumèra representacion deth [[cinematograf]]. Quedèc tant meravilhat per çò qu'auie vist, que de tira decidic crompar era maishina as Lumière, mes non li volgueren véner. Alara, optèc per construsir, a partir d'auti enginhs, era sua pròpria maishina. Certanament, eth sòn pair sagèc de trèir-li era idèa deth cap perque, coma auta gent dera epòca, credia qu'eth cinèma ère ua simpla nauetat e non resultarie ua bona inversion. Totun, Méliès amièc endeuant eth sòn cogit.
 
[[Imatge:Méliès, La lune à un mètre (Star Film 160-162, 1898) 03.jpg | thumb|Fotograma de ''La lune à un mètre'', 1898, (Era Lua a un mètre)]]
 
== Eth magician Méliès, director de cinèma ==
Linha 48 ⟶ 46:
[[Imatge:Paul Cézanne, Les joueurs de carte (1892-95).jpg|thumb|Eth pintor occitan Pau Cesana, quan auie cinquata ans, pintèc ua seria de quadres impressionistes on apareishien dus òmes en tot jogar a cartes. Es frairs Lumière e Georges Méliès s'inspirèren en aguesti quadres entà realizar ''Partida de cartes''.]]
 
Era prumèra pellicula que presentèc siguec ''Partie de cartes'' (1896) (Partida de cartes). Ei ua mòstra des sòns prumèrs experiments. EnAguesta realitatpellicula raconteei erasimilar madeishaa situacion que la d'ua naua pellicula des frairs Lumière, es sòns principaus influents. Andues versions dera ''Partida de cartes'' s'inspirarenvòlen enda movement a ua pinturascena deque pintèc [[Pau Cesana]] on vedem dus òmes jogant a cartes en ua tavèrna.
 
A ua durada d'ua menuta e ena scèna aparéishen tres senhors jogant a cartes ar exterior d'un bar. Ei un reflèisse des costums dera epòca.
 
Se considère importanta per dues arrasons : ei un reflèisse des costums dera epòca e represente un traspàs de dimensions artistiques, de pintura tà cinèma.
[[Imatge:Méliès, Escamotage d'une dame chez Robert-Houdin (Star Film 70, 1896).jpg|thumb|Fotograma de ''Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin'', on vedem per prumèr viatge magia a trauèrs der ecran. Atau, es espectacles de Méliès prenien dues realitats paralleles.]]
 
==== Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin ====
[[Imatge:Méliès, Escamotage d'une dame chez Robert-Houdin (Star Film 70, 1896).jpg|thumb|Fotograma de ''Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin'', on vedem per prumèr viatge magia a trauèrs der ecran. Atau, es espectacles de Méliès prenien dues realitats paralleles.]]
 
Dempús se dediquèc a enregistrar es sòns espectacles d'illusionisme e açò atreiguie era gent. A ''Escamotage d'une dame au théâtre Robert Houdin'' (1896) (Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin) reprodusís eth truc popularizat peth magician [[Buatier de Kolta]]. Capera ua hemna damb un mocader, la hè desaparéisher e la convertís en un esquelèt : magia, hum, desaparicions, objèctes susprenents, tot ua seria d'elements qu'acabaran envirolant era sua produccion. Sèmble qu'aguesta pellicula auec ua escaduda formidable, çò que l'encoratgèc a contunhar.
 
Linha 102 ⟶ 100:
 
Es susrealistes redescorbiren era sua òbra e li autregèren eth prèmi [[Legion d'Aunor]] en [[1931]]. Er an següent, era Societat Cinematografica li autregèc un estatge vitalici ath Castèth d'Orly. En [[1938]] patic un [[càncer] que le desarraïcsèc era vida en tres mesi que passec tostemp a costat dera sua hemna. Ei acogat en cementèri de [[Père-Lachaise]] (París).