Georges Méliès : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 38 :
Eth [[28 de decembre|28 de deceme]] de [[1895]] Méliès assistic, convidat pes frairs [[Lumière]], ara prumèra representacion deth [[cinematograf]]. Quedèc tant meravilhat per çò qu'auie vist, que de tira decidic crompar era maishina as Lumière, mes non li volgueren véner. Alara, optèc per construsir, a partir d'auti enginhs, era sua pròpria maishina. Certanament, eth sòn pair sagèc de trèir-li era idèa deth cap perque, coma auta gent dera epòca, credia qu'eth cinèma ère ua simpla nauetat e non resultarie ua bona inversion. Totun, Méliès amièc endeuant eth sòn cogit.
== Eth magician Méliès, director de cinèma ==
Linha 48 ⟶ 46:
[[Imatge:Paul Cézanne, Les joueurs de carte (1892-95).jpg|thumb|Eth pintor occitan Pau Cesana, quan auie cinquata ans, pintèc ua seria de quadres impressionistes on apareishien dus òmes en tot jogar a cartes. Es frairs Lumière e Georges Méliès s'inspirèren en aguesti quadres entà realizar ''Partida de cartes''.]]
Era prumèra pellicula que presentèc siguec ''Partie de cartes'' (1896) (Partida de cartes). Ei ua mòstra des sòns prumèrs experiments.
A ua durada d'ua menuta e ena scèna aparéishen tres senhors jogant a cartes ar exterior d'un bar
Se considère importanta per dues arrasons : ei un reflèisse des costums dera epòca e represente un traspàs de dimensions artistiques, de pintura tà cinèma.
[[Imatge:Méliès, Escamotage d'une dame chez Robert-Houdin (Star Film 70, 1896).jpg|thumb|Fotograma de ''Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin'', on vedem per prumèr viatge magia a trauèrs der ecran. Atau, es espectacles de Méliès prenien dues realitats paralleles.]]▼
==== Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin ====
▲[[Imatge:Méliès, Escamotage d'une dame chez Robert-Houdin (Star Film 70, 1896).jpg|thumb|Fotograma de ''Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin'', on vedem per prumèr viatge magia a trauèrs der ecran. Atau, es espectacles de Méliès prenien dues realitats paralleles.]]
Dempús se dediquèc a enregistrar es sòns espectacles d'illusionisme e açò atreiguie era gent. A ''Escamotage d'une dame au théâtre Robert Houdin'' (1896) (Escamotatge d'ua dauna ath teatre Robert Houdin) reprodusís eth truc popularizat peth magician [[Buatier de Kolta]]. Capera ua hemna damb un mocader, la hè desaparéisher e la convertís en un esquelèt : magia, hum, desaparicions, objèctes susprenents, tot ua seria d'elements qu'acabaran envirolant era sua produccion. Sèmble qu'aguesta pellicula auec ua escaduda formidable, çò que l'encoratgèc a contunhar.
Linha 102 ⟶ 100:
Es susrealistes redescorbiren era sua òbra e li autregèren eth prèmi [[Legion d'Aunor]] en [[1931]]. Er an següent, era Societat Cinematografica li autregèc un estatge vitalici ath Castèth d'Orly. En [[1938]] patic un [[càncer] que le desarraïcsèc era vida en tres mesi que passec tostemp a costat dera sua hemna. Ei acogat en cementèri de [[Père-Lachaise]] (París).
|