Airbus : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 24 :
Airbus foguèt près de far falhida, a un moment ont arribèt d'aver 14 avions entièrament acabats sense vendre, esperant sempre un crompaire, dempús de 16 meses sense cap de comanda nòva. La crompa de divèrses avions per lo nòrd-american ''Eastern Airlines'' merquèt un ponch d'inflexion de las vendas e lo salvament d'Airbus. Pauc après Airbus presentèt l' ''[[A310]]'', una varianta pus corta que la precedenta, pr'amor qualques companhiás se planhián que l' A300 èra fòrça tròp grand. Dins los [[ans 1980]] comencèt la fabricacion d'autras variantas dels dos modèls existents e, subretot, se presentèt lo novèl ''[[A320]]'', un avion d'un sol pont per de trajèctes corts e mejans, de tecnologia revolucionària.
 
Airbus evitèt pel primièr còp en aqueste modèl las conduccions idraulicas per governar las superfícias de vòl, en las remplaçant per de cables electrics (''[[fly-by-wire]]'') e de pichons motors plaçats en aquestas superfícias. Los pilòts utilizan una planca de bòrd plaçada subre un costat, en luòc de la classica colomna davant lo sèti. Los òrdres de vòl son transmeses a un ordenador, que calcula la siá idoneïtat e los transmet al sieu torn a las superficias de vòl. Lo L'[[A320]] se popularizèt lèu, en obtenent una capitada notabla, een competir concor amb lo modèl ''[[Boeing 737|B737]]'' de [[Boeing]]. Tanben en aqueste cas Airbus desvolopèt de variantas, una pus granda, l' ''[[A321]]'', e doas mai petitas, los ''[[A319]]'' e ''[[A318]]''.
 
Dins lo [[ans 1990|decenni delde 1990]] Airbus presentèt dos modèls addicionals de doble correderpont, concebuts per a de rotas de longapus positalongas, lo bimotor ''[[A330]]'' e lo cuatrimotor ''[[A340]]''. Lo sieu dessenh aerodinamic e las caracteristicas dels sieus motors ne fan d'avions fòrça economics. Per descomptat, aquestes modèls dispausan de l'avançada tecnologia delde l'''A320''. En totes los sieus modèls, Airbus es anat en incorporant, ath delà, de cabinas de comandament revolucionari, car se prescindís d'un nombre elevat d'instruments classics, que se remplaçan per divèrsas pantalhas de [[vidèo]], qu'apareisson en las donadas e l'informacion qu'interèssan los pilòts a cada moment.
 
En genièr de [[2005]], Airbus a presentat lo sieu novèl ''superjumbo'' [[Airbus A380|A380]] que pretend de concórrer amb el contra lo [[Boeing B747|B747]] del sieu rival nòrd-american [[Boeing]]. Se tracta de l'avion de passatgièrs amb mai de plaças del mond, sonque superat en grandària pel [[Airbus A340]]-600 (dins la categoria dels avions comercials). Amb una grandària de gaireben 71 x 80 mètres e 540 tonas de pes maximal a l'[[enlairament]], possedís 2 plantas per a passatge e un cerèr inferior de carga; pòt transportar mai de 800 passatgièrs en configuracion de nauta densitat. Se'n prevei una version de transpòrt de merças.