Eqüator (país) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
Joao Xavier (discussion | contribucions)
+istòria
Linha 14 :
|}
|-
| align="center" colspan=2 style="border-bottom:3px solid gray;" | <font size="-1">''[[Devisa nacionala]]: Libertad y Orden''</font>
|-
| [[Lenga oficiala]]
Linha 57 :
| +593
|}
 
 
L''''Eqüator''' (tanben se pòt escriure '''Equator''') (''[[Ecuador]]'' en [[espanhòl]]) es un estat d'[[America del Sud]]. Confronta [[Colómbia]] al nòrd e [[Peró]] a l'èst e al sud. A l'oèst es bordat per l'[[Ocean Pacific]].
 
Linha 66 ⟶ 64:
 
=== Istòria ===
Lo territòri del que se coneis uèi coma l'Equator foguèt abitat per divèrsas culturas dempuèi unes 15.000 ans aJC, e benlèu quitament dempuèi unes 30.000 ans. Lo periòde preistoric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanhòls) s'acostuma a dividir en quatre grandas estapas: lo periòde [[paleoindians|paleoindian]] (fins unes 3.500 ans aJC), lo periòde formatiu (del 4500 al 300 aJC), lo periòde de desvolopament regional (300 aJC - 800 d.C.) E lo periòde d'integracion (800 - 1534). Entre las culturas mai importantas de l'epòca preistorica podèm destacar la [[cultura Valdivia]] (3500 - 1500 aJC), la cultura Chorrera (900 - 300 aJC), la [[cultura de la Tolita]] (600 aJC - 400 d.C.) E la cultura Cañari (400 -1532), entre autras.
 
Pauc abans de la conquista [[inca]] se formèron de grandas confederacions de pòbles, coma la ''quitu'' o ''caranqui'' (coneguda posteriorament amb l'equivòc nom de "Reialme de Quito") o la ''cañari''. Pels environs de [[1450]], l'inca [[Túpac Yupanqui]] comencèt la conquista del territòri eqüatorian, completada unes 30 ans après. La dominacion incaica acaba amb l'arribada dels [[Espanha|espanhòls]], que sus l'ancian territòri del "Reialme de Quito" creèron la [[Reiala Audiéncia de Quito]], dins del [[Vicereialme del Peró]].
 
Lo movement d'independéncia s'inicièt ja a la fin del [[sègle XVIII]], amb los escrits de [[Eugenio Espejo]] e d'autras illustrats. Lo primièr crit d'[[independéncia]] se produsiguèt lo [[10 d'agost]] de [[1809]] a [[Quito]], mas foguèt pas fins lo [[24 de mai]] de [[1822]], après la [[batalha del Pichincha]], quand demorèt establida l'independéncia formala de la nòva republica. Entre ongan e [[1830]] l'Equator demorèt integrat a la [[Grand Colómbia]]. La nòva republica independenta visquèt unes primièrs ans força inestables, jol govèrn del general [[Juan José Flores]] e los sieus successors. Los darrièrs ans del [[sègle XIX]] son dominats per las grandas figuras antagonicas de [[Gabriel García Moreno]], conservador, e [[Eloy Alfaro]], progressista.
 
Lo sègle XX se caracteriza per una cèrta inestabilitat politica (57 presidents dempuèi lo 1900) e per guèrras periodicas amb lo Peró ([[Guèrra Equator-Peró|1941]], [[Conflicte de Paquisha|1981]] e [[Guèrra del Cenepa|1995]]) a causa dels dreches sus grands airals de territòri amazonic e de limits termierèrs, sageradas amb lo tractat de patz de 1998 signat pels presidents [[Alberto Fujimori]] e [[Jamil Mahuad]]. Los ans 1970 e 1980 veson una cèrta estabilitat e prosperitat economica mercés a las primièras grandas espleitacions petrolièras de la sèuva amazonica. Lo 1978, après la dictatura de [[Guillermo Rodríguez Lara]] (''Lo bombita'') s'inícia lo periòde democratic pus long qu'a viscut lo país e que dura (se plan de forma inestable en fòrça cases) fins a l'actualitat.
 
La fin dels ans 1970 e de principis de 1980 lo país es dirigit per politics capables e dinamics, coma [[Jaime Roldós]] o [[Osvaldo Hurtado]], mas de divèrses conflictes e de divisions politicas trincan aquela tendéncia. Lo darrièr periòde es marcat per la crisi dels ans 1990, qu'a donat luòc al fenomèn migratori mai important del país, e a la ''[[dolar american|dolarizacion]]'' de l'economia l'an 2000, que s'a plan aténher controlar l'[[inflacion]], a abocat una part de la populacion a la praubesa.
 
=== Politica ===