Machu Picchu : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m Wikipedia python library |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
{{UNESCO}}
[[Imatge:80 - Machu Picchu - Juin 2009 - edit.jpg|upright=1.6|thumb|300px|right|Vista de Machu Picchu, del sud al nòrd. A l'esquèrra se vei lo sector Hanan de la ciutat (amb l'estructura piramidala del puèg del Intihuatana) e a drecha lo sector d'Urin. Los desseparan la plaça principala. Al detràs, lo Cerro de [[Huayna Picchu]]. L'imatge es pres del naut del sector agricòla, al sud del complèxe]]
[[Imatge:Llama, peru, machu picchu.jpg|300px|thumb|right|Vista de Machu Picchu e d'un lama que lo contempla dempuèi una cima]]
'''Machu Picchu''' (nom [[castelhan]]) o '''Machu Pikchu''' (nom [[quíchoa]], de ''machu'', vièlh, e ''pikchu'' montanha, es a dire, {{citacion|montanha vièlha}})<ref>Teofilo Laime Acopa, Diccionario Bilingüe, Iskay simipi yuyay k'ancha, Quechua – Castellano, Castellano – Quechua: '''''machu''''' - ''adj. y s. m. Viejo. Hombre de mucha edad (Úsase también para animales).'' - '''''machu''''' - ''s. m. Anciano. Viejo.'' '''''pikchu''''' - ''s. Pirámide. Sólido puntiagudo de varias caras. || Cono. Ch'utu.'' '''''machu pikchu''''' - ''s. La gran ciudadela pétrea que fue quizá uno de los más grandes monumentos religiosos del incanato, entre el valle del Cusco y la selva virgen (JAL). || Monumento arqueológico situado en el departamento actual del Cusco, junto al río Urubamba, en una cumbre casi inaccesible (JL).''</ref> es lo nom contemporanèu de la vièlha ''[[llacta]]'' (ciutat) [[inca]] de pèira (que son nom original foguèt ''Pikchu'' <ref>Glave e Remy 1983: 247</ref>) bastida principalament a la mitat del [[sègle XV]] sul puèg rocós que religa las montanhas de Machu Picchu e de [[Huayna Picchu]] sul pendís oriental dels [[Andes]] Centrals, al sud de [[Peró]].
De documents de la mitat del [[sègle XVI]] <ref>Un document judiciari de 1568 trapat per Glave e Remy (1983) e agrandit per Rowe (1990) fa referéncia al caractèr privat de mantun cèntre poblats de la region de "Picchu" a l'epòca inca, qu'inclusiá Machu Picchu. La proprietat personala èra una potestat exclusiva dels governants incas e es un subjècte que [[María Rostworowski]] a largament trabalhat (1993 : 105 - 146). Sul caractèr "privat" de Machu Picchu i a un consensus (Rowe, Burger, Lumbreras, Wright, Valencia, Rostworowski, Reinhard), mas Kauffmann es pas d'acòrd (Kauffman 2006: 62)</ref> suggerisson que Machu Picchu seriá estat una de las residéncias de [[Pachacuti]] Inca Yupanqui (primièr emperaire inca, 1438-1470). Segurament una de sas construccions màgers, que l'evident caractèr ceremonial de la via principala d'accès a la ''llacta'' demòstra que foguèt utilizada coma santuari religiós <ref>Alfredo Valencia en Burger et. al. 2006 : 81</ref>. Los dos usatges (palais e santuari) foguèron pas incompatibles. Es estat escartat, ça que la, un caractèr militar supausat (que los qualificatius populars de "fortalesa" o "ciutadèla" aurián daissat supausar) <ref>I a pas de constatacion d'un usatge militar: L'airal agricòla e l'origina de las fonts d'aiga de Machu Picchu son pus luenh dels murs de la ciutat çò que fa que Machu Picchu suportariá pas un sètge long; la muralha es pas tròp nauta e lo valat es en realitat un escolador(Wright e Valencia, dins http://www.waterhistory.org/histories/machupicchu/ mas lo subjècte èra ja estat suggerit per Buse (1962). Los enemics mai pròches dels incas a l'epòca de Pachacutec èran dins la val d'Apurímac (Rowe 1990, 142 ; Rostworowski 2004, 53) que Machu Picchu n'èra separat per la region granda de Vilcabamba. La natura e los bastiments dels establiments incas per l'usatge militar arqueologicament coneguts dins la region (coma Marcaypiri, Salapunko e Huilca Raccay, prospectats pel Projècte Cusichaca (Kendall 1987 : 98) son totes diferents de Machu Picchu. Sus la basa del tipe de rèstas umanas trobadas dins los crotons de Machu Picchu, Lumbreras afirma: "tot senhala que la populacion inclusiá pas de guerrièrs" (http://www.machupicchu.perucultural.org.pe/actividades.htm). Kauffman o corrobòra en senhalar que "se poiriá pas dire qu'èra una fortalesa. E en cas que o foguèsse: contra qual?" (Kauffmann 2006: 62)</ref>
| |||