Emi Koussi : Diferéncia entre versions

pas cap de resumit de modificacion
'''Emi Koussi''' ei un volcan dera classa des piroclastics que ia en eth sud des Montanhes deth [[Tibesti]], ena area centrau deth desèrt deth [[Sahara]], en eth nòrd deth [[Chad]]. Hé 3445 metres de nautada e ei era montanha més nauta deth Chad e tamben era més nauta de tot aguest desèrt.
 
Aguest volcan ei un de diuersi que n'i a en era cadia deth Tibesti e arriba a aue 3445 metres de nautada (1). atauAtau s'enauça 2.3 Km peth dessús des planes de peires e arena que son ath sòn entorn. Eth volcan hé 60 Km per 80 Km d'ample. Dus olhes punchegudes son dessús de tot. era més externa hé 12 Km x 15Km de tamanh. Dessús d'aguesta, ena banda plaçada méesmés ath sud i a taambentamben ua olha més petita, que hé 2 Km x 3 Km d'ample e 350 m de prigondesa.
 
I a tamben nombrosi caps de lava, còns de cendras, e diuersi courents de lava que se trapen demest es olhes e tot ath long des bandes més externes der escut. Era olha més interior conten depauts de natron força grani. Es vesins recolhen aciu e aquiu peires de sau tà ús domestic.
 
Emi Koussi a sigut estudiat coma un volcan parièr ath volcan dera planeta [[Mart]] Elisi dera Lua (Elysium Mons). Ua des diferencies morfologiques més importantes demest aqueri volcans dera Terra e de Mart ei era perpresa plan grana que i a pr'amor dera aiga que tamben gésse d'queriaqueri volcans.
 
Es clatenères son vaths en ombres. Tamben i a canaus més granes qu'an ua capciera diuersa. esEs canaus poden éster agachats en es volcans en totes dues planetes e erremerquen ponchs baishi enes puntes des olhes on era lava gesséc dehóra de cratèrs d'uansauans deth forabandiment originau que i aguéc hé milions d'annades, pendent eth holocèu.
 
 
[[Fichièr:Emi_Koussi_inner_crater.jpg|300px350px|Er Emi Koussi ei era montanha més nauta de tot eth Sahara]]
 
 
2 991

cambiaments