Reïncarnacion : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 54 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q128593 (translate me)
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 175 :
La reencarnacion es una de las cresenças centralas de l'[[indoïsme]]. En tota probabilitat, es dins aquela religion (ou cultura compausada de diferents corents religioses: [[vaishnava]], [[shivaïsme]], [[shaktisme]], eca., eles meteisses sosdivizats) que s'establiguèt un concens teoric e filosofic sus la question (mercé subretot a la [[Bhagavad Gita]] (un libre del [[Mahabharata]]), qu'es pas un obratge sectari, mas una referéncia partejada per totes los indós, coma lo [[Ramayana]]<ref> name=lhmb</ref>). Mas segon l'antropològ [[Robert Deliège]], aquela cresença es luènh d'èsser solidament ancorada en Índia<ref>{{fr}}[http://www.scienceshumaines.com/-0ales-hindous-croient-ils-en-la-reincarnation--0a_fr_1167.html Les hindous croient-ils en la réincarnation ?], Science Humaine</ref>. Per unes, la reencarnacion es una certitud, per d'autres, una possibilitat, per d'autres encara, una interrogacion. La cresença en la reencarnacion coexistís tanben amb d'autres nocions, que la contradison.
 
Pels indós, al moment de la mòrt, l'arma, lo principi vital, se separa del còrs e de l'esperit (mental o intellect, ''budi'') que se desagregan en tornant als elements primordials »<ref> name=lhmb</ref> : cal pas confondre l'arma e l'esperit dins l'indoïsme (o tanben dins lo [[jaïnisme]]) : son doas causas diferentas<ref name=lhmb/> : l'arma es eternala, sens començament ni fin, es la [[vida]] ilimitada, alara que l'esperit naís puèi morrís, e es somis a l'''ego'' o ''ahamkara'', e a la destruccions e creacions ciclicas<ref> name=lhmb</ref>. Encara, ''budi'' (mental, intellècte, esperit) pòt se traduire per « còrs subtil », alara que lo còrs comunament admes es nomenat « còrs grossièr » : i a doncas pas de distincciondistincion de ''natura'' dins l'indoïsme entre còrs e esperit, mas de ''gras'' : èsser mèstre del seu còrs significant èsser mètre de la racina qui dirigís lo còrs : l' ''esperit'', o ''còrs subtil''<ref> name=lhmb</ref>.
 
Segon lo mèstre ''Yagnyavalkya'' (630-583 AbC.), totas las creaturas, que l'òme, subisson a la los mòrt una [[dissolucion]]: le [[sang]] torna a l'[[aiga]], lo [[còrs]] torna a la [[tèrra]], lo [[buf]] al [[vent]], la [[vision]] al [[solelh]] e l'[[intellèct]] (o [[esperit]]) torna a la [[luna]] ; mas las « accions non remuneradas » se reünissent per s'incarnar se nòu dins un crs, jos una forma o una autra (vegetala, animala...)<ref>{{fr}}''Encyclopédie des religions'', Gerhard J. Bellinger, ed:le livre de poche.</ref>.
Linha 183 :
::{{Cita|Corta ma consciénça, corta mon [[intelligéncia]],/ corta la vida que lisa entre los meus [[det]]s : / soi pasta de [[pecat]] ! Ò ! escota me, Tu (Vitthal/[[Krishna]]) qu'es pastat lo ''[[Veda]]''./ Cossí desrabarai las meunas pècas?/ sès fibras del meu èssen son de fibras de pècas:/ foguèt, soi, deu èsser,/ pas de fin dins lo cicle de las meunas vidas./ Lor pesantor me faguèt renàisser {{unitat|8400000|còps}} :/ mon còrs actual, un teissit de tres gausiments./ La [[gàbia]] del meu [[destin]], un [[granièr]]/ que s'amassanr las naissenças, las creissenças e las mòrts./ Quand mon arma vivente (''jivatman'') daissa sa [[casèla]] transitòria,/ los elements qu'aquèla bastiguèt s'esparpilhan :/ son reünits, son esparpilhats, son amassats/ coma de granas craucas e vuèitas./ Lo meu [[paire]], la meuna [[maire]], lo meu [[fraire]],/ la neuna [[femna]], los meis [[enfant]]s, tota la meuna familha:/ de fustats flautantas que l'[[aigada]] d'un [[flum]] semblant,/ que ròtla un temps,/ e que los remolins dispèrsan leu./ Agís, ò [[Krishna|Donaire de gràcia]],/ suprimís la meuna ignorança :/ sès, ò Janardana, tota pitiat :/ als teus [[pè]]s qu'agafa, Toka te ne suplica.|[[Tokaram]]<ref> name=pdp</ref>.}}
 
La font dels pecats es atal l'[[ignorança]] (''agyan'') de la vertadièra natura de las distinccionsdistincions illusòrias, que la vertadièra natura es d'èsser pas<ref> name=pdp</ref>. Dins l'[[indoïsme]], al contrari del [[jaïnisme]] e al [[bodïsme]], es [[Dieu]] (o l'[[Absolut]]), qu'accòrda ''en darrièr luòc'' la liberacion del cicle de las reencarnacions (l'arma arriba pas per los seus ''sols'' esfòrts al [[moksha]]), Gràcia obtenguda, per exemple, per l'identificacion del seu Se (principi vital, arma, ''atman'') amb lo [[Braman]] (Dieu, Absolut, arma universala), e aquò, amb diferents mejans ([[Iòga]] classic de [[Patanjali]], [[Bhakti yoga]], eca.). La deliurança indutz doncas, dins l'indoïsme solament (e quin que siá lo corent, levat la filosofia [[samkhya]] (qu'es la basa del [[Iòga Sutra]]), que demòra silenciós sus la question, sus Dieu), la [[gràcia]] de Dieu, que permet de « far sortir l'òme » del [[cercle]]<ref> name=pdp</ref>.
 
Segon lo [[Bhagavad Gita]], « ''L'arma encarnada rebuta los vièlhs còrs e torna se vestir, coma un òme cambi un vestit per un nòu'' »<ref>Bhagavad Gita 11, 22</ref>. L'arma transmigra doncas de vida en vida: « ''Perque certana la mòrt per aquel que nasquèt, e certana la naissença per aquel qu'es mòrt'' »<ref>Bhagavad Gita 11, 27</ref>.
Linha 201 :
=== Segon d'autras fonts ===
 
Segon [[Alain Daniélou]] (dins {{fr}}''le destin du monde d'après la tradition shivaïque'') aquela teoria fa pas partit ni de l'ancian [[shivaïsme]], ni del [[vedisme]]. Seriá estat incorporada a l'indoïsme tardièr e vendriá del [[jaïnisme]] que la transmetèt al [[bdisme]] puèi a l'indoisme modèrne, que comencèt vèrs 500 ApC. (los indós ne creson pas en aqulas distinccionsdistincions cronologicas e istoricas).
 
Segon l'indoïsme, totas las creaturas son compausadas de l' ''atman'' (lo Se, l'arma, lo principi vital) dons l'absolut, del ''jivatman'' (lo Se, l'arma encarnada) dins l'existéncia, e de l' ''ahamkara'' (l'''ego'', lo « ièu que ditz ièu per s'opausar als autres »)<ref> name=lhmb {{fr}}''L'hindouisme, anthropologie d'une civilisation'', Madeleine Biardeau, Ed: Flammarion</ref>. De ces deux parties (''atmân'' et ''ahamkara'') l'una es permanenta, non nascuda, universal : lo ''Se'' ; l'autre es impermanenta, creada e individuala : lo ''ièu''. Per l'indoïsme, i a pas reencarnacion de l'individu (del ''ièu'' : lo còrs e l'esperit son dissolguts) mas demòra la transmigracion (o reencarnacion) del ''Se'', de l'arma, del principi vital.
Linha 222 :
La pensada del mai grand nombre - que s'agisca d'Occidentals o d'Orientals - consistís de creire que la personalitat, lo ièu e sos agregats se reencarnan. Atal, es possible de dire o de creire que siam dins una vida passada, un faraon o une prostituida, eca. Atal s'explica qualques impressions de "ja vist", qualques eproas de la vda o... amor subte!
 
Mas lo bodisme prepausa, a la plaça d'una arma e d'un còrs, la distincciondistincion de cinc agregats d'estacament, [[skandha]]. ''Agregat'' descriu l'individu coma un ensems de fenomèns diferents ; ''estacament'' insista sul fach qu'aqueles constituents son pres per un èsser, per un ièu, e conduson a s'estacar a aquela idèa d'''ego'', aquí qu'i a que de [[fenomèn]]s efemèrs, impersonals e insatisfasents : son las [[tres caracteristicas]] de tot fenomèn condicionat.
 
Alara que l'expression « reencarnacion » pòsca figurar dins qualques traduccions, lo tèrme mai emplegat es aquel de « renaissença ». I a ben, en efèctz, una continuïtat - la mòrt significa pas que lo condicionament s'acaba. Lo [[samsara]] forma atal un cicle de vidas que s'encadenan las unas aprèp de las autras segon la lei de causalitat. La sofrença atal se perpetua de vida en vida; mas segon [[Budagosa]], cada vida dura, en realitat, qu'un sol instant.