Paleoindians : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 25 :
Era cultura de Clovis apareishéc entorn ath 11.500 auans dera nosta era (33). No caçauen sonque megafauna (34). caçauen bèsties de terra, d'aiga e recolhien flora ben diuerssa (35).
 
Es paleoindians sigueren uns caçaires plan eficients e auien plan d'utís. Aguesti enclusauen puntes de lança atau coma microhuelhes utilisades tà talhar e copar. Es puntes de projectil e es martèls son héts en lochs e traslladats a naus lochs (37). Es utís de peira sigueren moguts de [[Dakota del Nòrd|Dakota deth Nòrd]] e es [[Territòris del Nòrd-oèst|Territòris deth Nòrd-oèst]] enquia [[Montana]] e [[Wyoming]]. Es rutes de comèrci an estat trapats tanben en eth interior dera ColumbiaColómbia Britanica e era costa de [[Califòrnia]] (38).
Es [[glacièr|glacers]] curbien era mitat nòrd deth continent e comenceren a her-se més petits enter hé 17.500 e 14.500 ans (28). Ena madeisha epoca que i aué un escandiment generau en America de plan de mamifers grani. En Nòrd-America s'escandiren es camels e es shivaus e aguesti non reapareisherien de nau enquiara arribada des descurbidors espanhòls (39)(40).
 
Enter hé 12.500 e 11.500 ans es caçaires ja guardauen sonque es bufals americans ancians (41) coma hont principau de minjar. Era tradicion més anciana d'aguesta manera de caçar bufals siguec era tradicion aperada de Folsom. Aciu es òmes viatjauen damb es sòns familhes pendent tot er an e tostemp tornauen as madeishi lochs de caça (42). Aciu demorauen quauques jorns, remendauen es utís e preparauen era carn auans de traslatar-se de nau (41). Es paleonindians eran pas molti (43).