Version del 24 mai de 2013 a 13.44 Modificar Jiròni (discussion \| contribucions) 73 632 modifications Cap resum de modificació ← Cambiament precedent		Version del 24 mai de 2013 a 13.48 Modificar desfar Jiròni (discussion \| contribucions) 73 632 modifications Cap resum de modificació Diferéncia seguenta →
Linha 5 : Parlauen ua lengua ''carib'' o lengua de comunicacion enter territoris (pidgin). Es sòns atacs en d'autes territòris heien que plan de hemelles [[Arawak]] siguessen capturades e pera eres qu'era pas malaisit de parlar Kaliphone o ua lengua maipuri (Arawak). En eth sud dera [[mar Cariba]] tanben i auia un aute grop que parlaua carib; es Galibi. Demorauen en vilatges desseparats de Veneçuela, [[Granada]], [[Tobago]], [[Santa Lucia]], [[Dominica]] e [[Sant Vincenç e las Grenadinas\|Sant Vincent]]. == Istòria == Linha 13 : Es ilhencs carib auien tostemps het negòcis damb es taino de l'èst des Ilhes Cariba. Es caribs produsien productes de plata. Er aur era obtingut des deth continent. Eren grans bastidors de canoés e tanben grans mariners. Dominauen era Cariba pes sues guerres. Sigueren, ath sòn torn, desplaçats pes europeus més damb ua grana pèrdua de vida; i aueren plan d'experiències coma era [[veròla]] atau coma guerres. Quaqu'ns sigueren assimilats pendent eth periode coloniau e uns paucs demorauen ena Dominica. Aué que subreviuen beri uns ena Cariba e era Dominica. Es caribs neres de Sant Vincent an coma ancessors africans esclavats que hugiren. Quaqu'ns que se maridaren damb es caribs e no siguec enquia 1795 qu'es anglesi es portaren tà era ilha de Roatan , deuant [[Honduras]]. Es sòns descendents sons aperats ''garifuna''. Eth darrèr parlaire de carib moriguec en 1920 e aué aguesta lengua ei escandida. Linha 57 : º (French) Brard, R., Le dernier Caraïbe, Bordeaux : chez les principaux libraires, 1849, [1] [[en:Carib people]]

Pòble carib : Diferéncia entre lei versions