Vanuatu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Algovia (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 68 :
[[File:Vanuatu Provinces.JPG|thumb|right|Illas principalas e províncias de l'archipèu de Vanuatu.]]
 
Vanuatu si situa dins l'[[Ocean Pacific]] a 540 quilomètres au nòrd-èst de [[Nòva Caledònia]]. Es un archipèu d'origina [[volcan|volcanica]] de 81 illas que sa superficia fa {{formatnum:12000}} km². Lei tres illas pus importantas son [[Espiritu Santo]], [[Malekula]] e [[Efate]]. Lo [[clima]] es de tipe [[Clima tropicau|tropicau]] e [[Clima subtropicau|subtropicau]]. Lo territòri es organizat en sièis províncias que son Malampa, Penama, Sanma, Shefa, Tafea e Torba. Existisse un conflicte ambé [[França]] per la sobeiranetat sus leis illas [[Illa Matthew|Matthew]] e [[Illa Hunter|Hunter]] qu'es revendicada per Vanuatu.
 
==== Demografia ====
Linha 76 :
==== Riscs naturaus ====
 
[[File:VAN 0516.JPG|thumb|right|Lo [[Mont Yasur]] sus l'illa de Tana[[Tanna]] que fa partida dei volcans pus perilhós de Vanuatu (abriu de 2006).]]
 
Lo país si situa au sud-èst de la [[Cencha de fuòc del Pacific|Cencha de Fuec dau Pacific]]. Lo risc [[Geologia|geologic]] es donc fòrça amb unei [[volcan|volcans]] en activitat sus lo territòri vanuatuenc e, subretot, un risc important de [[terratrèm|terratrèms]] violents que pòdon formar de [[tsunami|tsunamis]]. En novembre de 1999, un terratrèm causèt la destruccien de centenaus d'ostaus sus l'illa de Pentecosta e, en genier de 2002, la capitala foguèt endomatjada per un terratrèm seguit d'un tsunami. Enfin, en 2006 e 2007, si debanèron dos terratrèms importants que causèron pauc de degalhs. Lo risc cliaticclimatic es tanben important amb ununa sason ciclonica entre lei mes de genier e d'abriu.
 
=== Istòria ===
Linha 84 :
==== Vanuatu avans l'arribada deis Europèus ====
 
L'Istòria de Vanuatu avans l'arribada deis explorators [[Euròpa|europèus]] es pauc coneguda en causa de la manca de documents escrichs. Lei vestigis descubèrts per leis arqueològs semblan indicar un pòblament progressiu per de populaciens Lapita vengudas de Nòva Guinèa entre -4000 e -2000. De fragments de [[terralha]] datats de -1300 e d'esqueletas de pòrcs datats de -1200 mostran l'existéncia d'activitats agricòlas e l'arribada de bestiau tre lei premierei migraciens. Puei, segon la tradicien orala, de cambis ambé de populaciens originàrias de [[Polinesia]] aurián portat un melhorament tecnologic entre lei sègles XI e XV. Enfin, totjorn segon la tradicien orala, unei tribús foguèron unificadas au sègle XIII per un cap melanesian dich [[Roimata]] e formèron un reiaume poderós dins la regien.
 
==== Arribada deis Europèus ====
 
Lo premier explorator europèu qu'agantèt l'archipèu foguèt lo Portugués, au servici de la corona d'[[Espanha]], [[Pedro Fernandes de Queirós]] en 1606. Pasmens, après sa descubèrta, si perdèt la localizacien de l'illa que foguèt donc descubèrta un segond còp per lo Francés Bougainville en 1768. Lei Francés explorèron tanben leis illas a l'èst de Vanuatu e nomèron l'archipèla « Grandei Cicladas ». Puei, [[James Cook]] explorèt la regien en [[1774]] e la diguèt Nòvas Ebridas. Fins ais annadas 1830, l'archipèla interessèt solament leis explorators e demorèt sota l'autoritat de tribús localas independentas.
 
==== Colonizacien europèa ====
Linha 94 :
[[File:USS Artisan ABSD-1 01.jpg|thumb|right|Armada estatsunidenca a Vanuatu durant la Segonda Guèrra Mondiala (genier de 1945).]]
 
L'interès dei poissanças europèas apareissèt a partir de 1840 e la colonizacien comencèt ambé l'arribada de missionaris e l'esplecha de la fusta de santal. Dins leis annadas 1860, si desvolopèt un tresen tipe d'interacciens entre Europèus e indigèns ambé l'aparicien d'un comèrci de man d'òbra dich [[Blackbirding]] per assegurar la preséncia d'obriers dins lei plantaciens d'[[Austràlia]], de [[Fiji]] e de [[Nòva Caledònia]]. Enfin, l'installacien de colons francés e anglés comencèt a partir deis annadas 1880 a l'iniciativa de companhiás privadas. Conjugada ambé lo Blackbirding e d'[[Pandèmia|epidemias]] portadas per leis Europèus, aquò entraïnèt una demenicien rapida de la populacien indigèna.
 
Pasmens, en despiech d'aqueleis arribadas de colons, ni [[França]] ni lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] voguèron proclamar l'annexien de l'archipèu en causa dau risc diplomatic representat per l'annexien de colons estrangiers. En 1887, una solucien provisòria foguèt adoptada per lei doas poissanças colonialas per assegurar lo mantenement de l'òrdre e en 1906, l'archipèu venguèt una colonia francoanglesa dicha condominium dei Nòvas Ebridas.
 
Durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]], lei Nòvas Ebridas foguèron la premiera colonia francesa que jonhèt lei fòrças dau generau de Gaulle lo 22 de julhet de 1940. Après 1941, venguèt una basa importanta de l'armada estatsunidenca dins leis operaciens còntra lei [[Japon|Japonés]]. L'arribada d'aquelei soudats favorizèt la formacien de movements nacionalistas e d'un culte dau cargo que revendiquèron l'independéncia. Dins leis annadas 1970, lo pastor anglican [[Walter Lini]] organizèt lo premier partit politic de l'archipèu (Partit Nacionala dei Nòvas Ebridas puei Vanua'aku) e demandèt l'independéncia a l'[[ONU]]. Puei, après sa victòria ais elecciens de 1979, lo Vanua'aku prenguèt lo poder e fixèt l'independéncia a julhet de 1980.
 
==== Independéncia ====
 
Pasmens, certanei populaciens èran opausadas au Vanua'aku. En novembre de 1979, lei francofòns faguèron secessien e prenguèron lo contraròtle d'[[Espiritu Santo]] e de Tanna. En mai de 1980, doas insurecciens novèlas si debanèron dins aqueleis illas. Dins la premiera, de secessionistas conquistèron la capitala e proclamèron la [[Republica de Vemarana]] e dins la segonda, de combats opausèron lei partisans dau govèrn eai partisans de França. De son caire, França capitèt d'empachar lo mandadís d'una fòrça militara desirós per leis Anglés e reconoguèt l'independéncia d'Espiritu Santo e son cap de govèrn, Jimmy Stevens, après la reconquista per lo govèrn de Lini de l'illa de TanaTanna lo 2 de junh de 1980. Pasmens, après julhet de 1980, Lini poguèt demandar l'ajuda militara dei país de la regien e obtenguèt aquela de [[Papoa-Nòva Guinèa]]. Lo 31 d'aost de 1980, sei fòrças ocupèron lo territòri de la Republica de Vemarana e {{formatnum:2274}} personas foguèron arrestats, compres [[Jimmy Stevens]].
 
==== Vanuatu dempuei 1980 ====
 
Après 1980, lei relaciens entre [[França]] e Vanuatu demorèron marridas en causa dau sostèn francés ai movements secessionistas dau nòrd de l'archipèu. En 1983, una crisi novèla comencèt entre lei dos país quand Vanuatu revendiquèt leis illas Matthew e Hunter, dependéncias de [[Nòva Caledònia]]. Enfin, d'accusasiens regularas foguèron prononciadas còntra leis intervenciens supausadas dau govèrn francés dins leis afaires intèrnas de son anciana colonia. Aquò entraïnèt l'expulsien de l'ambaissador francés en 1981, 1983 e 1987.
 
Dins leis annadas 1990, la questien deis illas Matthew e Hunter demorèt un problema entre França e Vanuatu mai lei relaciens si melhorèron e d'acòrds foguèron signats entre lei dos país. Durant aqueu periòde, l'influéncia de França foguèt pauc a pauc remplaçada per aquela d'[[Austràlia]]. Pasmens, l'estabilitat politica intèrna demeniguèt e divèrsei crisis si debanèron coma una temptativa de còp d'estat en 1996 per una fòrça paramilitara e una revòuta importanta (500 arrestaciens) en 1998 après un escandòl de corrupcien dins lo govèrn.
Linha 131 :
=== Lengas ===
 
Vanuatu a la densitat linguïstica pus importanta dau monde ambé 108 lengas vernacularas diferentas per solament {{formatnum:234000}} abitants. Tres lengas son polinesianas, nòu fan partida dau grop dich « Sud Vanuatu » e lo rèsta fa partida dau grop « Nòrd-Centre Vanuatu ». En fòra d'aquelei lengas vernacularas, de lengas d'autrei país coma lo fijian, lo vietnamian e, de segur, lo [[francés]] e l'[[anglés]] son tanben arribadas dins l'archipèla dins lo corrent dei sègles XIX e XX.
 
La Republica de Vanuatu reconoisse tres lengas oficialas que son lo francés, l'anglés e lo [[bichelamar]], un [[pidgin]] basat sus l'anglés. Lei doas premierei lengas son fòrça presentas dins lei vilas mai la tresena es la lenga principala de l'archipèla, compres dins lei zònas ruralas. Lei lengas vernacularas resiston ben e èran totjorn la lenga premiera de 79% de la populacien en 1996.
 
=== Religien ===