Panthera onca : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 76 :
Eth morfisme des colors a luòch en aguesta especie. Ua forma de gaireben-negre melanisme apareish regulauraments. Es onces damb melanisme son toti negres tot e que es plaps son visibles en un examen més proche.
Eth color negre ei mens comun qu'auer sonque plaps. Totun, sonque afecta eth 16% dera populacion. Es jaguars melanistics son coneguts formauments coma panteres negres més son pas apertenguents a ua auta especie desseparada.
I a tanben d'individús albins plan estonables. Aguesti son aperats ''panteres blanques''. Més era mutacion empacha qu'aqueths colors sian usuals.
== Reproduccion e cicle vitau ==
Es hemelles de jaguar arriben ara maturitat en hér es dus annades e es mascles as tres o quate. Aguest gat se crotza pendent tot er an ena jungla més i a més cadèls quan i a més caça. Era baisha revèrta ei guardada en captivitat.
Era parelha de jaguars se dessepararà dempús der acte e aprés 93-105 jorns es hemelles pàrien de dus a quate cadèls. Era mair tolerarà pas mascles proche pr'amor qu'i a risc d'infanticidi. Aguest comportament tanben se trapa en eth tigre.
Es cadèls neishen cècs més dempús tres mesi ja son creishuts. Més demoraran damb era mair enquias sies mesi, moment en quau començaràn tà caçar junti. Seràn damb era mair enquias dus annades abans de víuer solets tà reclamar un territori propi. Se pensa que viuen entàs 12-15 ans ena jungla e en captivitat enquias 23 ans.
== Activitat social ==
Aguest ei un gat solatièr exceptat de quan viu damb es autes cadèls e era mair. Es adulti sonque se trapen tà crotzar-se. Es hemelles an un territori d'entre 25 a 40 Km2 e generauments esquiven es autes jaguars. Es mascles an un area qu'arriva a 100 Km2. Tà l'ac assenhalar aperfecha marques damb es ungles, orina e deisha brens.
| |||