Panthera onca : Diferéncia entre versions

pas cap de resumit de modificacion
{{Taxobox fin}}
 
Lo '''jaguar''' (''Panthera onca'') ei un [[mamifèr]] [[carnivora|carnivòr]] de la familha deths [[felid]]s, ei a dire deths gats. Viu en eth continent [[america]]n. Apertenh ath genere ''Panthera ''e ei era soleta especieespècia de ''Panthera'' qu'es trapa en America. Eth jaguar ei eth tresau felin més gròs dempús deth [[tigre]] e eth [[leon]] e eth més gros deth emisfèri occidentau. Eth territòri deth jaguar aué va dau sud des [[Estats Units]] e [[Mexic]] per tot [[America Centrala|America Centrau]] cap al sud enquia [[Paraguai]] e eth nòrd d'[[Argentina]]. Eth jaguar a un territòri de cria en [[Arizòna]] (sud-est de Tucson), més a estat escandit en es Estats Units des de 1900.
 
Aguest gat damb plaps semble fisicaments eth leopard més ei més gròs e damb un còs més massís. Eth son comportament e abitat caracteristics son més apròp deth deth tigre. Es bòsqui son territòri dera sua predileccion més tanben demore dens ua varietat de terrens duberti. Ei plan associat damb era presença d'aiga e aima plan nadar. Ei un felin solatièr, oportunista, predador d'amagatals, en naut dera cadena apaissal.
Ei ua espècia clau e jòga un ròtle important ena estabilizacion des ecosistemes e ajuda a regular es especies que caça. Era sua mossegada ei plan hòrta sustot comparada dama d'auti gat grossi. Açò permet trincar es armadures des reptils armats e d'usar un metòde tà tuar plan inusual: mossega era pèth entre es aurelhes e finís per mossegar eth [[cervèth]].
 
Eth jaguar ei ua espècia menaçada e es sons nombres declinen. Es menaces enclausen eth trincament e era perdua d'abitat. Era caça internacional des jaguars ei enebida, més aguest gat ei tuat soent pes umans especiauments en conflictes damb pagesi e borièrs en Sud- America. Ansin, redusit eth son abitat, enqüera ei gran, donada era sua istòrica distribucion, a cambiat era mitologia de plan de cultures indigenes americanes, coma era Azteca[[Civilizacion astèca|Astèca]] e era [[Civilizacion maia|Maia]].
 
==Etimologia==
===Ancessor asiatic===
 
Mentre qu'es onces demorauen sonque enes ameriques, descénden de gats deth Monde Ancian. Hè 2 milions d'annades, eth jaguar e son cosin, eth leopard plapat, auien un ancessor comun asiatic. En eth pleistocèn, es ancessors des onces d'aué corrien per Beringia e es sòns descensors se moguèren tà America CentralCentrau e deth Sud. Eth sòn manjar eren es cèrvis e d'autes animals erbacèus qu'abans demorauen en manades.
 
===Variacions geograficas===
64 339

cambiaments