Sun Yat-sen : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
exili
Linha 37 :
'''Sun Yat-sen''' (12 de novembre de [[1866]] - 12 de març de [[1925]]) ò '''Sun Zhongshan''' foguèt un òme politic chinés. Considerat coma lo paire de la [[China]] modèrna, aguèt un ròtle decisiu dins la fin de la [[dinastia Qing]] e dins la fondacien de la [[Republica de China]] en [[1911]]. Fondator dau [[partit politic]] [[Guomintang]], venguèt lo premier president de la Republica de China entre [[1911]] e [[1912]] e lo cap d'unei [[govèrn]]s basats dins lo sud dau país entre [[1917]] e [[1925]].
 
== Familha, jovença e l'exilexili ==
 
Sun Yat-sen nasquèt en [[1866]] dins una familha de païsans paures de la província de Guangdong dins lo sud de [[China]]. Après un començament d'educacien tradicionala, aguèt dins una escòla anglesa ambé son fraire e adoptèt la religien protestanta. Puei, intrèt dins un collègi de [[Hong Kong]] e l'i estudièt la [[medecina]] occidentala. Tre [[1885]], decidèt de s'engatjar dins la lucha còntra la [[dinastia Qing]] en favor de l'establiment d'una [[republica]]. Comencèt donc de particupar a de societats secrètas e fondèt en [[1894]] un partit politic dich Associacien per lo redreiçament de China. Après la desfacha chinesa còntra l'Empèri Japonés, una premiera insureccien se debanèt en setembre de [[1895]] còntra lo palais dau governador de Canton mai la revòuta mau capitèt. Sun Yat-sen deguèt s'enfugir e partèt au [[Japon]]. Puei, anèt ais [[Estats Units d'America]] e au Reiaume Unit. L'i foguèt arrestat lo 11 d'octòbre de [[1896]] per la [[polícia]] secrèta chinesa. Foguèt liberat après quauquei jorns gràcias a l'intervencien d'un amic anglés e de la premsa. Aquò li permetèt de venir famós dins lo movement revolucionari chinés.
 
En [[1900]], una segonda temptativa d'insureccien còntra lei Qing se debanèt. Pasmens, maugrat lo sostèn dei païsans, la revòuta mau capitèt e Sun Yat-sen deguèt tornarmai quitar lo país. En [[1905]], èra au [[Japon]] durant la victòria còntra l'Empèri Rus e creèt un partit novèu La Liga d'Unien Jurada. La popularitat de l'organizacien passèt rapidament aquela de sa premiera associacien. De mai, aviá un programa politic vertadier basat sus tres axes principaus dichs « Tres Principis dau Pòble » (independéncia, sobeiranetat e benèsser). La declaracien dau partit fixèt quatre objectius. Lei premiers èran d'eliminar la dinastia manchosa e de restaurar China gràcias a un estat republican. Puei, aquel estat deviá assegurar l'egalitat dei drechs e l'egalitat de la proprietat de la tèrra.
 
== La Revolucien de China e la fin de l'Empèri Chinés ==