Reialme Unit : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 160 :
Après la desmission de [[Otto von Bismarck|Bismarck]] en [[1890]], la politica [[Alemanha|alemanda]] cambièt d'orientacion e adoptèt una politica expansionista que s'opausèt ais interés britanics. En particular, lo modernizacion e l'aumentacion numerica de la flòta alemanda èra una menaça per lo [[Reiaume]] que sa marina èra pus nombrosa mai dispersada per protegir lei linhas d'avitalhament de l'[[Empèri]]. Ansin, au començament dau sègle XX, Londres formèt una aliança ambé [[França]], segonda poissança coloniala mondiala e enemiga acarnada d'[[Alemanha]] dempuei [[1871]], e [[Russia]], subretot opausada au govèrn de Viena qu'èra l'aliat deis Alemands. La rivalitat entre aquelei blòts foguèt la causa de la [[Primièra Guèrra Mondiala|Premiera Guèrra Mondiala]] ([[1914]]-[[1918]]). Sensa armada vertadiera au començament dau conflicte, lei Britanics utilizèron sei naviris per blocar lei liasons maritimas amb Alemanha e formèron pauc a pauc una armada terrèstre per participar a la guèrra continentala. Lei colonias qu'avián de còps de fòrças terrèstras pus importantas que la metropòli en [[1914]] participèron a l'esfòrç de guèrra e ataquèron lei colonias alemandas o lei territòris [[Empèri Otoman|otomans]].
 
Fins a [[1914]], lei tropas britanicas perdiguèron {{formatnum:890000}} mai la guèrra s'acabèt per una victòria. L'[[Empèri Rus]], rivau dei Britanics en Asia Centrala, dispareguèt e la conquista d'una partida dei colonias alemandas permetèt a l'[[Empèri Britanic]] d'agantar son apogèu territòriau e economic dins leis annadas 1920 e 1930. Pasmens, tre la fin dei combats, lei premiers indicis de declin apareguèron. Premier, lo còst èra estat important e Londres perdiguèt sa posicion de premiera plaça bancàriaau profiech de [[Nòva York]]. Puei, la dificultat dei combats aviá començat de crear un sentiment nacionau au sen de certanei regions de l'Empèri. Ansin, l'autonòmia dei dominions aumentèt pauc a pauc e, en [[1923]], lo drech de [[Canadà]] e de [[Sud-Africa]] d'aver una politica estrangiera differenta dau Reiaume Unit foguèt reconegut. Dins lei zònas, de movements de contestacion se formèron tanben per revendicar l'independéncia. Per exemple, foguèt lo cas d'[[Índia]] a partir de [[1922]]. Pasmens, en [[Irlanda]], lo movement nacionalista esperèt pas la fin de la guèrra e una insureccion armada acomencèt en [[1916]]. S'acabèt en [[1921]] per l'independéncia de l'illa franc de la region d'Ulster au nòrd-èst.
 
La [[Segonda Guèrra Mondiala]] ([[1939]]-[[1945]]) foguèt l'eveniment decisiu qu'afebliguèt lo govèrn centrau e entraïnèt la desintegracion de l'Empèri. D'efèct, sei desfachas còntra leis Alemands en [[1940]] e subretot còntra lei Japonés en [[1941]] ([[Batalha de Singapor|Pèrda de Singapor]]) entrainèron la disparicion dau mite de l'invinsibilitat britanica e encoratjèron la formacion d'insureccions independentistas après la guèrra. De mai, lei bombardaments alemands avián causat de destruccions importants sus lo territòri britanic e, en [[1945]], lo Reiaume Unit èra dependent de l'ajuda economica [[Estats Units d'America|estatsunidenca]].