Empèri roman : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Toku (discussion | contribucions)
Toku (discussion | contribucions)
Linha 55 :
''De veire : [[Dinastia flàvia]]'' e ''[[Dinastia antonina]]''.
 
Après la fin de la dinastia julio-claudia, l'Empèri foguèt devesit per la [[guèrra civila]] durant doas annadas. En [[-69|69]] avC, [[VespasiàVespasian]] venguèt emperaire e creèt la dinastia flàvia que reinèt fins a [[-96|96]] avC e l'eliminacion de [[Domician]] (81-96). Aquela dinastia capitèt de restaurar lei finanças e la poissança de l'Empèri que poguèt mandar uneis ofensivas en Grand Bretanha e còntra lei Germans. De mai, de construccions publicas importantas foguèron realizadas coma lo Coliseu a Roma. Enfin, lo poder imperiau es precisat enterin que lo ròtle de l'armada dins la designacion de l'emperaire aumentèt.
 
En [[-96|96]] avC, la dinastia flàvia foguèt reversada per una revòuta de palais e la guèrra civila foguèt evitar de pauc per lo nominacion au tròne imperiau dau generau [[Trajan]]. Aquò marquèt lo començament de la dinastia antonina e l'apogèu de l'Empèri. D'efèct, lo rèine de Trajan (98-117) es principalament caracterizada per un esfòrç militar còntra lei Germans e dins lei regions orientalas. Ansin, entre 101 e 106, [[Dàcia]] es conquista. L'annada 106 veguèt tanben la presa dau territòri nabatean. Enfin, entre 113 e 114, Mesopotàmia es presa per lei legions romanas. Pasmens, aquela darriera conquista èra malaisada de defendre e lo successor de Trajan, [[Adrian]] (117-138), abandonèt la region. Aquela retirada entraïnèt un cambiament important dins l'estrategia militara de l'Emperaire. D'ara endavant, sei successors van assaiar de defendre lei frontieras sensa mandar de conquistas d'envergadura. Ansin, Adrian realizèt de trabalhs de fortificacions ([[Muralha d'Adrian]] en Grand Bretanha...) e Marc Aureli diriguèt unei guèrras per pacificar la frontiera ambé Germània.