Glacièr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 34 :
;Glacièr de pè de mont: Los glacièrs de pè de mont ocupan de tèrras bassas, situadas a la basa de montanhas esquivas. Se forman quand un o mantun glacièrs alpencs sorgisson de las parets de confinament de las valadas de montanhas. Las dimensions dels glacièrs de pè de mont varian fòrça: demest los pus grands se trapa lo glacièr [[Glacièr Malaspina|Malaspina]], que s'espandís al larg de la còsta sud d'[[Alaska]]. Ocupa mai de {{unitat|5000|km|2}} de la [[plana]] costièra situada al pè de l'enauçada cadena de [[Saint Elias]].
;Glacièr costièr:
Un glacièr que una de sas lengas rejonh la mar o l'ocean es generalament qualificat de costièr. Aquelas situacions s'encontran pas que per de latituds enauçadas, amor que cal una temperatura annadièra mejana atmosfèrica al nivèl de la mar pròcha de la temperatura de glaciacion. S'encontran en [[Norvègia]], e en [[Alaska]] ont se getan dins de [[fjòrd]]s.
 
====Glacièrs continentals non confinats====
;Calòta glaciària continentala o Inlandsis: Los glacièrs mai grands son las [[Calòtas glaciàrias continentalas]]: enòrmas massas de glaç que son pas influenciadas pel païsatge e que s'espandisson per tota la superficia, levat a las talveras, ont son espessor es mendre. [[Antartida]] e [[Groenlàndia]] son actualament los unics glacièrs continentals existissents. Aquestas regions contenon de grandas quantitats d'[[aiga doça]]. Lo volum de glaç es tant grand que se Groenlàndia se fondiá, lo nivèl de las mars aumentariá de {{unitat|21|m}} al nivèl mondial, alara que s'èra Antartida que fondiá, l'enauçada seriá de {{unitat|108|m}}. La fonda combinada provocariá una enauçada de {{unitat|130|m}}.