Glacièr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 19 :
Dins los glacièrs, ont la desnevada se fa dins la zona d'acomolacion de nèu, la nèu se pòt cambiar en glaç al travèrs de la desnevada e recongelacion (sus mantuna annada). En [[Antartida]], ont la [[desnevada]] es fòrça lenta o existís pas (inclús en estiu), la compactacion que tresmuda la nèu en glaç pòt perdurar de milierats d'annadas. L'enòrma pression suls cristals de glaç fa qu'aicestes subisson una deformacion plastica, que va provocar lo desplaçament lent dels glacièrs jos la fòrça de la [[gravitat]] coma se se tractava d'un enòrme flux de tèrra.
 
La dimension dels glacièrs depend del clima de la region ont s'encontran. La diferéncia entre çò que s'amolona dins la partida superiora respècte a çò que fond dins la partida inferiora constituís lo nombre de balança glaciària. Dins los glacièrs de montanha, lo glaç se va compactar dins los [[Circ glacièrglaciari|cirques]], que vendràn la zona d'acomolacion equivalenta a çò que seriá la [[conca de recepcion]] dels rius. Dins lo cas dels glacièrs continentals, l'amolonament se fa tanben dins la partida superiora del glacièr mas es la resulta mai de la formacion de [[gelada]], es a dire, del passatge dirècte de la vapor d'aiga de l'aire a l'estat solid dins las bassas temperaturas dels glacièrs, que de las precipitacions de nèu. Lo glaç amolonat s'esquicha e exercís una pression considerabla sul glaç pus prigond. Al seu torn, lo pes del glacièr exercís una pression centrifuga que provòca la butada del glaç cap a la broa exteriora ont se desnèva; aquesta partida es coneguda coma [[zona d'ablacion]]. Dins los glacièrs de val, la linha que dessepara aquestas doas zonas (la d'amolonament e la d'ablacion) se sona ''linha de nèu'' o ''linha d'equilibri''. L'elevacion d'aquesta linha varia amb las temperaturas e la quantitat de nèu tombada e es fòrça mai importanta per l'[[adrech]] que per l'[[envèrs]]. L'avançada o lo recuolament d'un glacièr son determinats per l'aumentacion de l'amolonament o de l'ablacion respectivament. Los motius de l'avançada o del recuolament dels glacièrs pòdon èsser, objectivament, naturals o umans, mas son aquestes darrièrs los pus segurs dempuèi 1850, e lo desvolopament de l'industrializacion pr'amor que los efièches mai coneguts son l'enòrma produccion d'anidrid carbonic o [[dioxid de carbòni]] (CO<sub>2</sub>) lo qual absorbís de grandas quantitats d'aiga (dirèctament dels glacièrs vesins) per formar l'acid carbonic, amb lo qual los glacièrs de val van recuolar. Es lo cas dels glacièrs aupencs europèus, qu'an a proximitat de grandas fabricas que consoman de quantitats considerablas de combustibles que generan lo dioxid de carbòni. Pels glacièrs de [[Groenlàndia]] e d'[[Antartida]] los resultats son pus dificils de mesurar, pr'amor que los movements del front pòdon èsser compensats per un mai o mens grand amolonament de glaç dins la partida superiora, e presentar una mena de cicle d'avançada e recuolament que se retroalimentan mutualament e que son a l'origina d'una compensacion dinamica dins las dimensions del glacièr. Una baissa de la nautor del glacièr d'Antartida, per exemple, podriá provocar a l'encòp una butada màger cap a l'exterior, e una mai granda plaça per que s'acomola tornarmai una quantitat de glaç similara a la qu'existissiá abans: aquesta nautor (unes 3&nbsp;km) es determinada per la balança glaciària, que ten una mena de limit determinat al dessús del qual se pòt pas acomolar mai de glaç per la febla quantitat de vapor d'aiga contenguda dins l'aire a mai de 3000&nbsp;m.
 
== Classificacion ==