Art parietau : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 8 :
==Interpretacion de l'art parietau==
La tòca de l'art parietau paleolitic es totalament desconeguda. D'en premier se conjecturèt sus de motivacions esteticas (per adornar: l'art per l'art) e puei sus de motivacions magicas o religiosas, a travèrs d'aquestei teorias:
*Lo [[totemisme]]: teoria sorgida dins la primiera mitat dau [[sègle XX]], quand quauqueis antropològs comparèron lei costumas dei pòbles primitius actuaus amb leis òbras parietalas paleoliticas. James George Frazer, entre d'autres, extrapolèt lei costumas d'aquestei pòbles actuaus ai manifestacions artisticas preïstoricas. L'animau-totem establís un liame espirituau entre l'èsser uman e la natura e es tanben un factor de coesion dau grop, doncas leis individús son identificats amb lo simbòl que representa sa comunautat. En fach, quauquei
*Lo [[shamanisme]]: davant l'impossibilitat d'explicar totei lei representacions conegudas, quauqueis antropològs prepausèron tanben leis idèas [[animisme|animistas]] (totei leis èssers vius an un esperit subrenaturau). Aquela interpretacion es compatibla amb lo totemisme e de còps s'identifican. Leis intermediaris entre lo mond animic e subrenaturau e lo mond materiau serián lei [[masc]]s o [[shaman]]s, qu'utilizarián lei baumas pintadas coma santuaris enebits ai non iniciats, luòcs sagrats ont se celebravan de rituaus minoritaris, reservats ais elegits.
*La feconditat e la magia propiciatòria (magia simpatica): teoria formulada per [[Salomon Reinach]] en 1903 e popularizada per lo prestigiós preïstorian [[Henri Breuil]] en 1952. Breuil adoptèt l'idèa de Reinach e l'enriquesiguèt amb de nombrosei recèrcas d'antropològs, filosòfs e preïstorians, e mai de sa coneissença de primier òrdre de l'art paleolitic e cambièt tanben sa cronologia. Segon Breuil, lei representacions s'utilizarián per demandar ais esperits una caça bòna e la procreacion deis animaus. Aquesta teoria pretend que leis animaus representats son de femes emprenhadas e d'animaus ferits per de lanças. Las scenas de caça que representan d'animals ferits, servirián per que lor caça foguèsse pus aisida. Los animals sofririán la meteissa plaga que l'animal pintat.
| |||