Acrostic : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « Un acrostic ( latin pot-classic ''acrostichis'' < del grèc ellenistic: ''ἀκροστιχίς'', de l'ancian grèc: ''ἄκρος'' 'ma... » |
Cap resum de modificació |
||
Linha 2 :
Un acrostic ( [[latin pot-classic]] ''acrostichis'' < del [[grèc ellenistic]]: ''ἀκροστιχίς'', de [[ancian grèc|l'ancian grèc]]: ''ἄκρος'' 'mai grand, ensús, superior' + ''στίχος'' 'vèrs') es un jòc poëtic visual dins lo qual las primièras letras de cada vèrs (o de cada mot) fòrman un mot.
== Istòria ==
Los acrostics foguèron sovent utlizats pels nòstres rèires<ref>http://ieoparis.free.fr/delo/Joseph%20ANGLADE%20-%20Histoire%20sommaire%20de%20la%20litt%E9rature%20m%E9ridionale%20au%20moyen-%E2ge.pdf</ref> e los [[trobadors]].
Çaquelà es pas una creacion occitana, exista tanben d'exemples dins la [[Bíblia|Biblia]] o dins l'òbras grègas o latinas.
== Exemples famoses ==
Linha 10 ⟶ 16:
'''V'''ous portâtes, digne Vierge, princesse,
'''I'''ésus régnant qui n’a ni fin ni cesse.
'''L'''e Tout-Puissant, prenant notre faiblesse,
'''L'''aissa les cieux et nous vint secourir,
'''O'''ffrit à mort sa très chère jeunesse ;
'''N'''otre Seigneur tel est, tel le confesse :
En cette foi je veux vivre et mourir.
== Acrostic o acrostiqui ==
La fòrma '''acrostic''' es la fòrma normalizada. La fòrma ''acrostiqui'' seriá tanben acceptabla (del [[latin]] ''acrostichis'') mas es pas atestada. De mai, es un substantiu que deu èsser femenin coma en latin.
[[Mistral]] nòta<ref>Lou Tresor dou Felibrige</ref> un ''acrostique''.
== Nòtas e referéncias ==
<references />
[[Categoria: Retorica]]
[[Categoria: Lingüistica]]
[[Categoria: Poesia]]
[[Categoria: Literatura]]
|