Reïncarnacion : Diferéncia entre versions

incluson
m
(incluson)
=== Argument d'una "censura de la reencarnacion" per de rasons politicas ===
 
Existís un movement de grops esoterics e "esperitalists" (per exemple lo [[espiritisme|movement espirit]] o la [[teosofia]]), sovent nascut al [[sègle XIX]] amb lo novèl d'interés per l'[[ocultisme]], que creson en la reencarnacion, e la presenton coma una cresença partejada per fòrça nombrosas religions e espiritualitats mejans las edats e los luòcs. InclusissonIncluson dins aquela lista lo cristianisme de las originas. Per els, los primièrs crestians (o al mens una partida d'aqueles) cresián en la reencarnacion, mas aquela cresença seria estat censurada e declarada [[eretgia|eretja]] al [[segond concilo de Constantinòple]], per de rasons politicas. Aquelas rasons politicas èran de prigonds conflites de poders entre l'Empèri roman d'Orient e l'Empèri d'Occident (Roma e Bizanci), entre las diferentas glèisas e patriarcats de la cretientat dels primièrs sègles, e subretot de conflites teologics importants entre las diferentas obedienças dels primièrs crestians, a una epòca que la doctrina crestiana faisiá encara l'objècte de vius debats: [[Origèn|origenisme]], [[monofisisme]], [[nestorianisme]], [[ortodoxia|ortodoxes]], eca.
 
Los tenents d'aquela tèsi se basan subretot sus de passatges dels [[Evangilis]], que comportarián segon eles drallusions veladas a la reencarnacion (vejatz en dejos, ''Dins la Bíblia''). Insistan sul fach que, se los [[Paires de la Glèisa]] condamnèron la doctrina de la metempsicòsi, se tròba mai d'una allusions ambigüas, que mòstran qu'èra al mens evocada. Atal per exemple per [[Agustin d'Ipòna|sant Augustin]], sens dobte lo mai influent de totes los Pairs de la Glèisa, dins sas ''Confessions'' :
1 371

cambiaments