Lemosin (Occitània) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac9 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 29 :
 
 
'''Lemosin''' es una region istorica d'[[Occitània]]. Correspond a la ciutat antica dau pòble galgau daus [[lemoviç]]. Uei correspond aproximativament a la region administrativa de [[Lemosin (region)|Lemosin]] (departaments de [[Cruesa]], [[Nauta Vinhana]] e [[Corresa]]) e a la partida més oriental de la partida occitana dau departament de [[Charanta (departament)|Charanta]] (dins la region de [[Peitau-Charantas]]).
 
Sa [[capitala]] istorica es [[Lemòtges]] (o Limòtges).
Linha 48 :
 
==[[Eraudica]]==
L'[[Heraudica|escut]] ancian ([[Ostau (genealogia)|Ostau]] de [[Vescomtat de Combòrn|Combòrn]]) es d'[[Aur (heraudica)|aur]] a cinc (o sieis) cotisas de [[gules]]. L'escut moderne (Ostau de Dreux-Bretanha) es d'ermina, bordat de gules.
 
==Istòria==
Segon [[Juli Cesar]] dins los [[Comentaris sus la Guèrra de las Gàllias|''Comentaris'']] sus la [[Guèrra de las Gàllias|Guèrra de las Gàllias]], la tribú daus [[lemoviç]] joguetaguet un grand ròtle dins la resisténcia galla. Lor capitala era l'''oppidum'' de ''Durotincum'' (actuau Vilatjobert, situat a [[Sent Deunis]]). Aquela vila era lo punt d'encontre d'itineraris economics nombrós, en fach, los lemoviç eran coneguts per lor produccion d'[[aur]] esplechat dins las [[mina]]s a ceu[[ciau]] obertdubert que i eran nombrosas. D'autres sites avián lor importància coma lo pueg d'[[Eissandon]], [[Aiun]], [[Usercha]] o encara [[Sent Gençan]].
 
Lo territòri daus lemoviç comencet de se [[Romanizacion|romanizar]] en 52 avans lo Crist, data de sa conquesta per Cesar. Las vilas fuguèren desplaçadas aper fin de facilitar lo contraròtle de las rotas comercialas e daus autoctòns per l'autoritat romana. Aitau, la capitala daus lemoviç fuguet transferida a ''Augustoritum'', la futura [[Lemòtges]], [[ciutat]] creada entierament per los romans vers 10 avans lo Crist per fin de facilitar lo viatge per la ribiera de [[Vinhana (riu)|Vinhana]].
 
Lemosin possedissiá de las ciutats segondàrias coma ''Briva Curretia'' ([[Briva]]) dins la rota [[Lion]]-[[Bordèu]], ''Acitodunum'' ([[Aiun]]) dins la rota [[Borges]]-[[Clarmont-Ferrand|Clarmont]]. D'autres sites mai religiós, qu'òm ne serva daus vestigis, fuguèren creats o romanizats, coma ''Cassinomagus'' ([[Chassanom]]) per sassos termas[[Tèrmes romans|termes]], Tintinhac a [[Navas]] emb un santuari ontente se remarca un temple e un teatre, e tanben [[Los Cars]] a [[Sent Merd]].
 
Daus riches proprietaris que vivián dins de ''villæ'' esplechavan las champanhas lemosinas. La [[toponimia]] a servat lo remembre d'aquelas esplechas agricòlas e quauques còps de lor proprietari. Daus vilatges nombrós que lor nom s'achaba en -ac son d'ancianas ''villæ'', coma [[Flavinhac]] (''villa'' de ''Flavinius''), [[Solenhac]] (''Solemniacum'', ''villa'' de ''Solemnius''). Se son trobats daus vestigis arqueologics coma los Convents a [[La Chapela]], la ''villa'' de [[Péira Bufíera]], o la ''villa'' galloromana e laslos termas[[Tèrmes romans|termes]] de Brachaud, au nòrd de Lemòtges.
 
==Geografia==