Cançon de gèsta : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Rotland en occitan
Linha 3 :
 
== França ==
Es cançons de gèsta sigueren especiaument nombrosi en França, a on èren compausadi ena sua majoria per clergues de grana formacion e cultura, e se conserven fòrça manuscrits de cançons o de gèsta francesi, un totau d'un milion de vèrsi; d'eri l'òbre mèstra ei era "Chanson de Roland", en occitan "[[Cançon de RolandRotland]]" peth sòn eròi centrau, nomentat tanben Orlando en italian. Narre, en tèrmes apocaliptics, era derrota dera arrèire-guàrdia dera armada de [[Carlesmanhe]] percaçada ena val de Roncesvals peth rei moro de Saragossa Marsilio, aliat damb eth traïdor a Carlesmanhe Ganelon; en aguesta batalha bessilhèt er eròi deth cantar, RolandRotland, e Oliveros (eth personatge que seguís en importància ath protagonista), per confiar massa enes sues pròpries fòrces en rebutar era agression; quan RolandRotland tòque er olifant (bana de caça d'ivòri) entà demanar ajuda ja ei massa tard. Era resvenjadissa der emperaire Carlesmanhe, deth bisbe Turpin e des Dotze Parelhs de França aucupe er apocaliptic finau dera istòria. La Cançon de RolandRotland siguec fòrça popular tanben en nòrd d'Espanha e d'Itàlia. Es cançons de gèste franceses estauen escrites en decasilabes o, mès tardivament, en alexandrins asonants (enes prumèrs tempsi) e dempús consonants (enes sues darrères manifestacions) acorropadi en longues lançades d'estenduda variabila. Apareisheren cap ara fin der onzau sègle e sigueren cantades enter 1050 e 1150. Es darrères sigueren produsides en cors deth sègle XV. Soent anonim, eth sòn autor ei un trovador que la destinaue a èster cantada e acompanhada musicalment dauant un public vast e variat, popular o nòble. Un cantar de gèsta francés compde, enes manuscrits conservadi, uns nauanta, damb enter mil e vint mil vèrsi. Non son rimats en consonant, senon simplament asonant. Com se tracte d'ua literatura de caractèr fondamentalament orau, era repeticion dera darrèra vocau accentuada bastava entà quedar-se ena memòria auditiva e utilizauen quauqui passatges (resumits deth ja explicat) e formules repetides (epitets hijudi a cada nom pròpri que caracterizauen a tau personatge: "Carlesmanhe eth dera barba florida", o, en cas dera "Cançon de Mio Cid", "Cid, qu'en bon ora neishec", o Martín Antolínez, "eth burgalés complit", eca.) que permetien as trobadors tempsi entà hèr memòria deth que auien d'explicar. Eth raconte d'aguesti longui poèmes duraue diuèrsi dies seguidi. Er acte epic per excelléncia ei er acte guerrer; era narracion deth combat enes sues disparières etapes ei lèu constanta: era amassada de febles fòrces cristianes contra multituds paganes, assauts a lança o espasa, hètes de fòrça e herides, eca. Entad açò existissen descripcions e er emplec de determinadi recorsi estilistics: constant emplec deth temps present, alternança de dialòg e narracion, enfasi e ues autes. Es grani tèmes epics son er eroisme, er aunor, era amistat, era traïson, era resvenjadissa, era exaltacion des laci feudals. Toti eri se trapen recuelhudi ena "Cançon de RolandRotland". Es cançons de gèsta francesi estan escriti en lengua de oil e canten eth valor marciau des cavalièrs, eròis de la ère de Carles Martel e Carlomagno, e es sues batalhes contra es arabi. Ad aguestes legendes istoriques se higeren dempús ua grana quantitat d'elements meravellosos: gigants, magia e monstres apareishen enter es enemics ath cant des sarrains. E es aspèctes militars dequeigueren en favor des elements meravilhosos. Es tèmes des cançons de gèsta francesi se convertiren ena cridada «matèria de França», que s'opausèc ara cridada «matèria de Bretanha», constituïda pes istòries deth rei Arturo e des cavalièrs dera taula redona, e era «matèria de Roma», que barrege era mitologia grèga damb narracions d'Alexandre eth Gran, Juli César e d'autes figures dera antiquitat grecolatina presentades coma exemples cavaleirosos. Quan es costums medievaus s'afinèron e tornèren mès subtiles, se preferic as cançons de gèsta es narracions cortesanas que sigueren inspirades mès ben enes relacions enter eth cavalièr e era sua dama. Enes cançons de gèsta sòl eth sistèma de vida feudau interven en scena. Er eròi epic ei un cavalièr dotat d'ua fòrça sus-umana e capabla de suportar toti es sofriments (patiments) fisics, moraus e psiquics possibles. Ei exemplar pera sua fidelitat ath sòn senhor,e ei escuelhut pera sua perfeccion entà representar tostemp ua collectivitat era existéncia dera quau està en jòc. Damb Carlesmanhe, per exemple, ei «era doça França», com pare Ruy Díaz de Vivar ei «Castelha era gentil (brava, manhaca)», e luten e sofrissen entà defené'c e véncer ara fin. Es fòrces divines se higen lèu tostemp entà auxiliar-les; era mòrt ei eth moment mès esmovent dera narracion e mòstre ua leçon dictada pera vision religiosa e feudau dera societat: eth sofriment (patiment) e era mòrt son nòbles quan eres arriben per causa de Diu e eth sobiran. Eth public ei cridat a grani baticòrs collectius e religioses. Es auti personatges possedissen papèrs definidi: son confidents, traïdors, enemics, ajudants, eca. Estan ena narracion entà soslinhar eth eroisme e es vertuts der eròi principau. Queden mens de cent cançons de gèsta franceses; es trobadors des sègles XIII e XIV les acorropèren en tres granes sèries cridadi cicles. Cada cicle compren uns poèmes epics que se desvolòpen entorn deth madeish eròi o membres dera sua familha. Se distinguissen:
 
*Cicle deth rei Carlesmanhe, format pera Cançon de Roldán (sègle XI), era peregrinacion de Carlesmanhe (XII), Huon de Bordèu (XII), Berthe aux Grands Pieds (XIII).