Paul Auster : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « Escrivan american, nasquet a la ciotat de Newark, suburbi de Nòva Jersey, filh d'una familha originària de l'Europa centrala. Lo seu contacte ambe los libres... »
(Pas cap de diferéncia)

Version del 12 genièr de 2013 a 19.59

Escrivan american, nasquet a la ciotat de Newark, suburbi de Nòva Jersey, filh d'una familha originària de l'Europa centrala. Lo seu contacte ambe los libres foguet fòrça prematur merce a la biblioteca que un oncle seu traductor li daissava consultar. Entre los seus escrivans de joventut preferits se trapan: Fiódor Dostoievski, Edgar Allan Poe, Miguel de Cervantes e Samuel Beckett. Començet a escriure als 12 ans, quitament abans de descobrir lo beisbol, un esport molt recorrent dins las seunas òbras. Entre 1965 e 1967 estudiet a la Universitat de Colúmbia literatura francesa, italiana e anglesa. Mai tard, comencet a traduir autors franceses e viatget duscas París, onte suspenguet l'examen d'ingrés a l'Institute des Hautes Etudes Cinématographiques. Tornet als Estats Units lo 1967 e durant los deu ans següents, lo trabalh foguet dur. Escriguèt articles per a revistas, comencet las primieras versions del Viatge d'Anna Blume e de Lo palatz de la luna, trabalha dins un petrolier. Pendant aguestes ans collaboret ambe publicacions coma The New York of Books e a Harper's Saturday Review. Posteriorment, tornet a França onte demoret tres ans (1971-1974) merces a las seunas traduccions de Stéphane Mallarmé, Jean-Paul Sartre o Georges Simenon, tamben escrivet poesias e obras de teatre.

Lo 1979, aprèp lo divorci de la seuna primiera esposa, la tamben escrivanta Lydia Davis, e d'assajar sense èxit de publicar un roman policier ambe lo pseudònim de Paul Benjamin (Bala falsa), la mòrt de son paire li donet una pichona erencia que lo far sortir dels problemas economics e l'inspira la creacion de 'La invenció de la solitud' (1982), primièr èxit literari, considerada per plan de monde una òbra autobiogràfica.

Se maridet per segona vetz ambe l'escrivanta Siri Hustvedt l'an 1981.

Foguet pas duscas la publicacion de Trilogia de Nova York (1985-1986), que recebet lo reconeissement internacional. S'agis d'una sèrie de tres contes, que avançarian la publicacion lo seu primier roman, Lo pais de las darrieras causas (1987). A aguesta, seguisson autras titres coma Lo palatz de la luna (1989) e La musica de l'azar (1990), feta filme per Philip Hass. Lo 1992 merces a la seuna obra Leviatan trapet l'èxit total e recebet lo premi Medici (1993).

Entre 1973 e 1974 demoret en Occitania (Moissac) onte coneguèt la realitat occitana, sensible a la question occitana, ne parla dins lo seu Diari d'Ivern, onte emplega lo mot occitan 'estrangers' diversas vegadas.