Gredon : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 27 :
Era constitucion des gredons a variat plan ath long dera [[istòria]]. Atau madeish, es gredons fabricadi actuaument son compausadi de dues partides principaus : era [[mina]] e er estropatge. Era mina ei un garrotet fin de pigment elaborat normaument a partir d'un [[minerau]], eth [[grafit]], encara que tanben se ne hèn de [[carbon vegetau]], segontes er usatge que se li volgue dar.
En prumèr luòc, cau purificar era [[matèria prumèra]], çò ei eliminar totes es [[substància|substàncies]] qu'amia mesclades a fin d'obtier un [[materiau]]
Òm encapsule era mina en un finet [[cilindre]] qu'acostume a èster de [[husta]], encara que tanben pòt èster de [[cellulòsa]] o de [[plastic]]. Eth plastic proporcione comoditat ath moment d'escríuer e encara mès s'ei mofle. Se hè dera faiçon que seguís. Un taulon de [[gimbro]] o [[cèdre]] d'[[encés]] damb diuerses cròques longues e paralleles se braca en forma de [[listron]], e es mines s'inserissen enes cròques. Un aute taulon acanauat se crochete enssús de biais que, entà fenir, sonque cau bracar-lo en gredons individuaus. Finaument s'envernissen e se pinten. Er estropatge dera mina tanben pòt auer forma de [[prisma]] ; ei a díder, non cau que sigue tot arredon, bèths uns an cares. Aguestes formes proporcionen ua mielhor aderéncia ena man. Eth nombre de cares des prismes ei a sicap de cada fabricant, mès çò que deven ei qu'es [[exagòn|exagonaus]] e es [[octagòn|octogonaus]] son es mès comuns. Tanben se n'an vist de [[triangle|triangulars]] e de [[quadrat|quadrats]], mès son estranhs. Quauaqui gredons an er estropatge de plastic malleable, de manièra que pòt èster deformat facilament tants viatges coma se volgue. Aguesti estropatges estimulen era creativitat, son comòdes, son ergonomics, son actractius e se pòden sauvar en quinsevolhe luòc.
Linha 84 :
=== Descorbida deth depaus de grafit ===
[[Fichièr:GrafitaEZ.jpg|thumb|Pèira de grafit]]
Er an [[1564]] se trobèc un depaus enorme de grafit en [[Seathwaite Fell]], en [[Cúmbria]] ([[Anglatèrra]]).<ref>{{Cita web |url=http://www.phy.mtu.edu/~jaszczak/borrowdale.html |títol= Grafit dera mina de Plumbago, Borrowdale, Anglatèrra |editoriau=Departament de Fisica dera Universitat Tecnologica de Michigan|campat=27-03-2008}}</ref> Aguest depaus auie era caracteristica qu'eth grafit se trapaue en un estat duro, e ei er unenc depaus damb aguesta proprietat que s'a trobat enquiara actualitat.<ref>{{Citar web |url=http://www.cumbria-industries.org.uk/wad.htm | títol = Eth legat minièr de Lakeland |editoriau=www.cumbria-industries.org.uk | campat = }}</ref> Es estatjants dera zòna descorbiren qu'eth nau minerau ère fòrça util entà mercar es [[oelhes|oelha]], e ei a partir d'aciu qu'òm lo comence a utilizar entà escríuer. Aguest depaus contieja un grafit extremadament [[
Lèu eth grafit d'aguestes [[mina|mines]] devenguèc un materiau plan valorat, principalament perque podie servir entà alinhar es [[motle]]s ena elaboracion de [[bales]] de [[canon]]. De contunh, s'encuedèren des sues multiples aplicacions e dera sua utilitat en bastiment d'[[arma|armament bellic]], basicament entà diboishar motles. Es mines se metèren ara dispausicion e gàrdia dera [[corona anglesa]]. Pasmens, pr'amor des estretes condicions de comerçalizacion qu'establie aquesta institucion, era distribucion s'amiaue endeuant en granda mesura a trauès dera [[contrabanda]]. Siguec atau com eth [[negòci]] deth grafit coma utís d'escriptura se comencèc a esténer per tot eth mond.
|