August : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 126 :
Lei conquistas foguèron dirigidas per de generaus o per de mejans diplomatics. Ansin, la victòria còntra Marc Antòni e Cleopatra aviá permés d'ocupar Egipte e Siria. En [[-25|25 avC]], l'estat de Galatia venguèt una província romana sensa combat après l'assassinat de son rèi legitim per un complòt de Cort. Judèa conoguèt un sòrt similar a la fin dau rèine d'Eròde lo Grand ([[-73|73]]-[[-4|4 avC]]). D'operacions militaras foguèron necessàrias per esquichar l'insureccion dau nòrd d'Hispania e ocupar tota la peninsula en 19 avC, conquistar lei pòbles deis Aups entre 16 avC e Panònia entre 12 e 9 avC. En revènge, lei pòbles germanics, inicialament vencuts per Drusus, se revoutèron en 9 avC e anientèron tres legions durant la batalha de Teutoborg. August deguèt mandar d'urgéncia de renfòrç e ordonar l'abandon de la província de Germania. A l'Èst, la menaça dei Partes demorèt mai lei relacions se melhorèron e August obtenguèt en 20 avC deis emblèmas de legions capturats en 53 avC après la batalha de Carrhae.
 
== La succession e la mòrt d'August e sa succession ==
 
La question de la succession d'August apareguèt en [[-23|23 avC]] quand l'emperaire foguèt grèvament malaut. Per assegurar l'estabilitat de la societat romana e de seis institucions, deguèt designar un eiretier a sa posicion unica dins l'istòria de Roma. Pasmens, aquò deviá pas suscitar la crenhença d'una restauracion de la monarquiá.
 
Lo premier eiretier possible foguèt son nebot Marcellus que moriguèt tre [[-23|23 avC]]. Après sa mòrt, semblèt designar son amic Agrippa coma eiretier. Lo mariguèt ambé sa filha unica e li donèt l'autoritat d'un procònsol e la direccion de províncias orientalas per una durada de cinc ans. De mai, Agrippa èra lo comandant en segond de l'armada après August. Pasmens, sa mòrt en [[-12|12 avC]] entraïnèt un cambiament novèu dins la succession de l'emperaire ambé la nominacion de [[Tibèri]]. A son torn, deguèt esposar la filha d'August e recebiguèt a partir de [[-6|6 avC]] una partida dei poders d'August. En paralèl, August adoptèt Gaius e Lucius Caesar coma eiretiers oficiaus que foguèron cònsol gràcias au sostèn de l'emperaire. Pasmens, la mòrt dei dos òmes en 2 e en 4 laissèt Tibèri coma eiretier quasi unic. Finalament, lo testament d'August designèt coma eiretier Tibèri e sa frema, lo pòble de Roma e lei soudats dei legions.
 
La mòrt d'August se debanèt en [[14]]. Après una reünion sus l'illa de Capri ambé Tibèri, es victima d'una malautiá e moriguèt a Nola. Son nebot Agrippa Postumus foguèt assassinat lo jorn de sa mòrt mai lo responsable (probablament August espereu, Livia o Tibèri) es totjorn desconegut. Lo 17 de setembre, Tibèri reüniguèt lo Senat per organizar lei funeralhas dau defunt que foguèt cremat sus lo prat de Mart. Après la ceremonia, lo Senat demandèt a Tibèri de venir emperaire, ço que foguèt acceptat permetent de mantenir lo sistèma imperiau definit per August.
 
== Ligams intèrns ==