Maria Magdalena : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 74 :
=== L'esposa del Crist ===
[[Fichièr:Georges de La Tour 006.jpg|thumb|[[Georges de La Tour]]]]
La figura de Maria de Magdala ten una plaça centrala dins las òbras feministas [[Gnosticisme|neognosticas]]. Los autors tentan de tornar escriure l’istòria dels començaments de la
D'interpretas contemporanèus parlan de « maridatge esperital » : sostenent, dins ''Dieu homme et femme'', que Maria de Magdala e Jèsus èran esposes « en esperit », los teologians [[Jürgen Moltmann]] e Elisabeth Moltmann pausan la question d'una egalitat fondamentala entre l'òme e la femna. Cal remarcar que las recercas exegiticas sul local entre Maria de Magdala e Jèsus van cap a aquela interpretacionv, coma lo mòstra l'exegeta [[Xavier Léon-Dufour]]<ref> {{fr}}[[Xavier Léon-Dufour]], ''Lecture de l'Évangile selon Jean'', t. 4, coll. Parole de Dieu, Seuil, Paris 1996, p.221.</ref>: en Joan 20, 16, Maria dich a Jèsus « Rabboni ». Aquela pòt se traduch per « mèstre » dins l'evangèli, mas « Rabboni » es en realitat un diminutiu de "Rabbi" e poiriá donar un matís d'afeccion o de familharitat. La quèsta amanta de Jèsus per Maria de Magdala en Jean 20, 11-16 renvei al [[Cantic dels cantics]] 3,1-4.
[[Fichièr:Georges de La Tour 007.jpg|thumb|left|[[Georges de La Tour]]]]
Aquel tèma trobèt vam dins lo [[teoria del complòt|conspirationisme contemporanèu]]. Maria Magdalena auriá agut d'enfants amb Jèsus, mas la
Tota aquela dimension inspirèt lo romancièr [[Dan Brown]] pel seu ''[[Da Vinci Code]]''<ref>filmat per [[Ron Howard]] en 2006.</ref>. Fa de Maria Magdalena lo simbòl de la ''feminitat sacrada'', pretendent que la quita dòna seriá lo Sant [[Graal]] :
::{{cita|Lo Graal es literalament l’ancian simbòl de la feminitat e lo Sant Graal representa lo femenin e la divessa, que, solide, desapareguèt per l'ora, perque foguèt foragetat per la
En mai de la perspectiva mistica femista evocada en dessús, l'idèa de descriure Maria de Magdala coma esposa foguèt utilizada dins la literature de la mitat del [[sègle XX]]. Dins lo seu roman de 1951, la Darrièra Tentacion del Crist''<ref>filmat per [[Martin Scorsese]] en 1988.</ref>, que mòstra un Jèsus sucombant a la tentacion d'una vida simpla, l'escrivan grèc [[Níkos Kazantzákis]] tracta del tèma de l'union amourosa entr'ambedos.
|