Maria Magdalena : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 74 :
=== L'esposa del Crist ===
[[Fichièr:Georges de La Tour 006.jpg|thumb|[[Georges de La Tour]]]]
La figura de Maria de Magdala ten una plaça centrala dins las òbras feministas [[Gnosticisme|neognosticas]]. Los autors tentan de tornar escriure l’istòria dels començaments de la gleisaglèisa se basant sus d'escrichs gnostics que datant, al pus lèu, del sègle III ApC. De tèxtes [[apocrif]], coma ''l’Evangèli de Maria'', ''l’[[Evangèli de Tomas]]'' e ''l’[[Evangèli de Felip]]'', son utilizat per piejar la tèsi del maridatge de Maria Magdalena e de Jèsus de Nazarèt, e tanben l’importança que se deu acordar a la femnas.
D'interpretas contemporanèus parlan de « maridatge esperital » : sostenent, dins ''Dieu homme et femme'', que Maria de Magdala e Jèsus èran esposes « en esperit », los teologians [[Jürgen Moltmann]] e Elisabeth Moltmann pausan la question d'una egalitat fondamentala entre l'òme e la femna. Cal remarcar que las recercas exegiticas sul local entre Maria de Magdala e Jèsus van cap a aquela interpretacionv, coma lo mòstra l'exegeta [[Xavier Léon-Dufour]]<ref> {{fr}}[[Xavier Léon-Dufour]], ''Lecture de l'Évangile selon Jean'', t. 4, coll. Parole de Dieu, Seuil, Paris 1996, p.221.</ref>: en Joan 20, 16, Maria dich a Jèsus « Rabboni ». Aquela pòt se traduch per « mèstre » dins l'evangèli, mas « Rabboni » es en realitat un diminutiu de "Rabbi" e poiriá donar un matís d'afeccion o de familharitat. La quèsta amanta de Jèsus per Maria de Magdala en Jean 20, 11-16 renvei al [[Cantic dels cantics]] 3,1-4.
[[Fichièr:Georges de La Tour 007.jpg|thumb|left|[[Georges de La Tour]]]]
Aquel tèma trobèt vam dins lo [[teoria del complòt|conspirationisme contemporanèu]]. Maria Magdalena auriá agut d'enfants amb Jèsus, mas la GleisaGlèisa catolica auriá amagat los fachs amb fòrça e terror, e fach de Maria Magdalena una [[prostitucion|prostituida]] per condamnar lo desir carnal.
 
Tota aquela dimension inspirèt lo romancièr [[Dan Brown]] pel seu ''[[Da Vinci Code]]''<ref>filmat per [[Ron Howard]] en 2006.</ref>. Fa de Maria Magdalena lo simbòl de la ''feminitat sacrada'', pretendent que la quita dòna seriá lo Sant [[Graal]] :
::{{cita|Lo Graal es literalament l’ancian simbòl de la feminitat e lo Sant Graal representa lo femenin e la divessa, que, solide, desapareguèt per l'ora, perque foguèt foragetat per la GleisaGlèisa. Autrescòps lo poder de las femnas e lor capacitat a donar la vida èra quicòm de sacrat, mas aquò constituissiá una menaça dins la pojada de la GleisaGlèisa de majoritat masculina. En consequéncia, lo femenin sacrat foguèt diabolizat e considerat coma ertgiá. Foguèt pas Dieu mas l’òme que creèt lo consèpte de « pecat original », qu'Èva tastèt la poma e foguèt a l'origina de la casuda de la raça umana. La femna que foguèt sacrada, aquela que donava la vida, foguèt transformada en enemic.}}''<ref>Dan Brown, ''Da Vinci Code''.''</ref>
 
En mai de la perspectiva mistica femista evocada en dessús, l'idèa de descriure Maria de Magdala coma esposa foguèt utilizada dins la literature de la mitat del [[sègle XX]]. Dins lo seu roman de 1951, la Darrièra Tentacion del Crist''<ref>filmat per [[Martin Scorsese]] en 1988.</ref>, que mòstra un Jèsus sucombant a la tentacion d'una vida simpla, l'escrivan grèc [[Níkos Kazantzákis]] tracta del tèma de l'union amourosa entr'ambedos.