Cir II lo Gran : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 21 :
Segon [[Erodòt]] e la legenda principala<ref>'''[[anglés|(en)]]''' ''Stories of the East From Herodotus'', ''The Birth and Bringing Up of Cyrus'' (capitól V), pp. 66–72.</ref>, Cir II èra lo fiu de Cambís I{{èr}} e de Mandane, filha dau rèi mède Astíages. Òr, Astíages pantaièt que son felen prendriá rèi a sa plaça : ordonèt donc au generau Harpagos d'eliminar l'enfant. Pasmens, Harpagos volguèt pas venir lo murtrier e preferiguèt fisar l'enfant a Mitridatès, lo boièr de la Cort reiala dei Mèdes. Mitridatès utilizèt un còrs de ninet ja mòrt per enganar Astíages. L'astúcia foguèt descubèrta dètz annadas pus tard. Dins lo corrent d'un jòc, Cir tenguèt lo ròtle dau rèi e donèt una punicion sevèra au fiu d'Artembarès, un noble mède. Artembarès denoncièt aqueu comportament au rèi Astíages que reconoguèt son felen. Per venjança, organizèt un festin ambé lei rèstas dau fiu d'Harpagos e i invitèt son generau. En revènge, lei mascs reiaus assegurèron lo rèi mède de la disparicion de la menaça car l'enfant aviá tengut lo nom de rèi durant lo jòc. Cir foguèt donc esparnhat e remandat dins sa familha vertadiera per Astíages.
 
Segon lei vestigis e lei documents istorics, Cir èra lo fiu de Cambís I{{èr}}, rèi d'Anshan, e de Mandane, filha d'Astíages. Lo debanament de sa jovença es fòrça mau coneguda en causa de l'absència de documents. Se mariguèt dos còps. Sa premiera frema foguèt Cassandana qu'èra la filha d'un noble pèrs. Lo pareu foguèt probablament amorós car la mòrt de Cassandana toquèt prefondament Cir II qu'ordonèt un dòu de sièis jorns dins son empèri en 538 avC<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Benjamin G. Kohl, Ronald G. Witt, Elizabeth B. Welles, ''The Earthly republic: Italian humanists on government and society'', Edicions Manchester University Press ND (1978), p. 198.</ref><ref>'''([[anglés|(en)]]''' Traduccion anglesa de la Crònica de Nabònides, [http://www.livius.org/ct-cz/cyrus_I/babylon02.html#Chronicle%20of%20Nabonidus].</ref>.
 
== Politica de conquistas ==