Cana de sucre : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 275 :
La cana de sucre es coneguda dempuèi la preïstòria ([[Neolitic]]), e seriá originari de [[Nòva Guinèa]] o d'[[Indochina]]. Sa cultura s'espandiguèt progressivament a las illas a l'entorn, puèi arribèt l'[[Índia]] e en [[Civilizacion chenesa|China]]. L'extraccion del sucre de cana es atestada en China gaireben sièis sègles abans Jèsus Crist. Es l'expedicion d'[[Alexandre lo Grand]] fins a l'[[Indús]] vèrs [[-325]] que la faguèt coneisser pel primièr cop als Europèus, i a se traça dins los escrichs de [[Nearc]].
 
Foguèt importada en Pèrsia vèrs lo sègle VI. Dempuèi lo sègle VII, los Arabis l'introduguèron dempuèi [[Pèrsia]] dins l'ensems dels territòris qu'occupavan, coma [[chipreChipre]], [[CrètaCreta]], fins en [[Espanha]] pendent lo sègle VIII. L'expleitacion d'aquelas grandas plantacions foguèt realizada per d'[[esclavatge|esclau]]s, biais de produccion que persistèt fins a l'abolicion de l'esclavatge. L'Occident tornèt descobrir lo sucre amb las [[crosadas]].
 
Aquel produch demorèt lontemps en [[Euròpa]] vendut pels [[apoticaire]]s (que lo nom latin ''[[Saccharum officinarum]]''). Sempuèi lo [[sèfgle XIII]], l'intensificacion del [[comèrci]], lo gost del luxe e la nòva clasa borgesa dins las vilas n'espandiguèt l'usatge.
 
Foguèron la vilas mercandas italianas, [[Venècia]] e [[Gènoa]] en primièr, que ne faguèron lo commèrci amb l'[[Orient]]. Lo sucre èra comprat dins los establiments del [[Levant (Orient Mejan)|Levant]] mas los comerçants italians implantèron tanben de colonias de plantacion suls bòrds de la mar Nègra e dins las illas mediterranèas.
 
La prisa de [[Constantinòple]] pels Turcs arrestèt lo comèrci amb la [[mar Negra]] e las vilas italianas tobèron alara d'autres centres de produccion: la cana ja cultivada dins las possessions mediterranèas, [[illas Balearas]], Sud de l'Espanha e du Portugal foguèt introducha dins las Nòvas illas d'atlanticas recentament descobertas ([[Canàrias]]) puèi dins las conquèstas de las [[Nòu Mond|Índias occidentalas]].
Linha 285 :
La cana de sucre foguèt introducha dins las [[Antilhas]] per [[Cristòl Colomb]] pendent lo seu segond viatge en [[1493]], que mercé al clima favorable la cultura leu prosperèt. Aquela cultura que damanda fòrça man d'òbra alimentèt le trafec dels [[esclavatge|esclau]]s venent d'[[Africa]].
 
La propagacion de la cana, que se fa pron aisidament per rebrot, atenguèt lèu tota l'America centrala, subretot [[Aïtí (illa)|Sant Domingo]], [[Cuba]], [[Mexic]] e [[Loïsiana]]. Totes los clones intodisits a l'origina venián de [[bacin mediterranèu]], mas al [[sègle XIX]] de nòvas introduccions se faguèron dempuèi [[Tahiti]] e [[Java]]. La celèbra expedicion del [[Bounty (nau)|Bounty]] capitanejada per Bligh en 1787-1789 aviá per objectiu de menar de [[Tahiti]] fins a [[JamaïcaJamaica]] des brots de cana de sucre e d'[[arbre de pan]].
 
Al sègle XVII, la cultura de la cana se generalizèt dins las [[colonias francesas]]. Dins ''[[De l'esprit des lois]]'', [[Montesquieu]] caricatura la defensa dels expleitants sucrièrs esclavagistas: {{cita|Lo sucre seriá trò car, s'o fasiám pas cultivar la planta per d'esclaus}}.