Version del 10 novembre de 2012 a 20.31 Modificar Ricou31 (discussion \| contribucions) 15 763 modifications Creacion de la pagina amb « thumb\|upright=1.7\|Modelizacion 3D de la [[Granda Mosqueta de Cairoan (en Tunisia).]]... »		Version del 10 novembre de 2012 a 20.52 Modificar desfar Ricou31 (discussion \| contribucions) 15 763 modifications mCap resum de modificació Diferéncia seguenta →
Linha 3 : '''Tres dimensions''' o '''3D''' son d'expressions que caracterizan l'[[espaci (nocion)\|espaci]] que nos entornaja, del biais qu'es percebut per nòtre [[vision]], en tèrmes de [[largor]], [[nautor (geometria)\|nautor]] e [[prigondor]]. Lo tèrme « 3D » es tanben (e inapropriadament) utilizat (subretot en [[anglés]]) per designar la representadion en [[imatge de sintèsi\|imatges de sintèsi]] (numeric), lo relieu de las imatges [[~~estereoscopiá~~estereoscopia\|estereoscopicas]] o d'autres [[imatges de relèu]], e a vegada lo simple efècte [[estereofonia\|estereofonic]], que pòt per construccion donar pas que de la 2D (s'agís doncas sonque du calcul de las projeccions [[Perspectiva (representacion)\|perspectivas]], dels ombratges, dels renduts de matèrias). L'expression « animacion 3D » induch pasmens la quatrena dimension qu'es le temps. Linha 32 : == Imatges estereoscopics animats == Dempuèi lo seus començaments e abans l'apareisson de la coulor, lo [[cinèma]] aviá exploitat l'[[~~estereoscopiá~~estereoscopia]], subretot amb los procediments d'[[anaglif]]s. Pendent los ans 1950, los estudios hollywoodians exploitant lo sistèma amb de filtres polarizars puèi a partir dels ans 2000 amb lo desvolopament dels formats [[numeric]]s, las salas foguèron tanben dotadas del principi electronic d'obturacion alternada (lunetas dichas « activas »). Malgrat las experienças [[anaglifica]]s dempuèi los ans 1930 puèi 1950, lo vam comercial de la [[Television en 3D]] venguèt una realitat a partir de la fin dels ans 1990 per coneisser un vertadièr desvelopament industrial a partir dels ans 2000. Dos principis e dispositius per donar los efèctes estereoscopics son comercializats: de tipe « actiu » amb luneta electronicas o de tipe « passiu » amb lunetas amb filtres polarizats. Mai complèxe e mai cotos a industrializar subretot pels ecrans de granda talha, l'[[autostereoscopia]] (efècte relèu sens luneta) es desvolopat subretot amb l'Allioscopia dempuèi la fin dels ans 1990, sul principo [[lenticulari]]. La videoprojeccion estereoscopica destinada al grand public demanda de lunetas « activas » electronicas o un ecran especial (metaliezat o podent rebatre de la lutz) associat a des lunetas « passivas » amb filtres polarizats.

Tres dimensions : Diferéncia entre lei versions