Païses Basses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 44 :
[[Fichièr:Jan Steen - Adolf en Catharina Croeser aan de Oude Delft 1655.jpg|thumb|Vida jornalièra durant l'Edat d'Aur Olandesa en una pintura]]
[[Fichièr:Van Soest, Attack on the Medway.jpg|thumb|''Atac olandés a Medway'', en junh de 1667, durant la [[Segonda guèrra anglo-neerlandesa]].]]
A partir de l'obtencion de son independéncia de d'[[Felip II d'Espanha|Espanha]] en [[1581]], las sèt províncias formèron la Republica de las Sèt Províncias Unidas dels Païses Basses. La republica èra una [[confederacion]] de las províncias de [[comtat d'Olanda|Olanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groninga|Groninga]], [[Província de Frisa|Frisa]], [[avescat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] e [[Guèldres]]. Totas aquelas províncias èran autonòmas e avián lo sieu pròpri govèrn, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", lo govèrn confederat, aviá son sèti a [[L'Aia]] e èra format de representants de caduna de las províncias. La part pauc poblada de [[Drenta]] fasiá partida tanben de la republica, malgrat lo fach qu'èra pas considerada una província. Drenta aviá lo sieu pròpri Estat mas lo sieu cap èra designat per l'Estat General. La republica ocupava tanben las nomenadas Tèrras de la Generalitat (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Aqueles territòris èran governats dirèctament per l'Estat General, es a dire, avián pas d'autogovèrn ni de representant dins lo govèrn confederat. La majoritat d'aqueles territòris foguèron ocupats durant la guèrra dels ochanta ans. Èran majoritàriament catolics e èran usats coma zòna de seguretat entre la Republica e los [[Païses Basses espanhòls]].
 
Lo país venguèt un dels poders maritims e economics màgers del sègle XVII. durant l'[[Edat d'Aur Olandés]] (''Gouden Eeuw'') s'establiguèron de colònias e de mercats dins lo mond entièr (lo nomenat [[Empèri neerlandés]]). S'establiguèron de poblaments en [[America del Nòrd]] en començant per la fondacion de [[Nòva Amsterdam]], subre l'actuala [[Manhattan]], en 1614. En [[Sud-Africa]] se creèt lo poblament de la [[Colònia del Cap]] en 1652. durant lo sègle XVII, la populacion neerlandesa s'aumentèt cap a 1,5 a 2 milions'''<ref>La màger part de la populacion del país durant aquel periòde demorava en las regions d'Olanda e Zelanda. Aquelas regions experimentèron una explosion de populacion entre los ans 1500 e 1650 de {{formatnum:350000}} a {{formatnum:1000000}} d'abitants. Posteriorament, la populacion s'anivelèt e la populacion totala del país restèt suls 2 milions durant lo sègle XVIII; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>