Renaissença : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 13 :
 
=== La fin dei crisis de la fin de l'Edat Mejana ===
 
L'element primordiau permetent lo redreiçament europèu a la fin dau sègle XV foguèt lo reglament o la disparicion dei crisis pus grèvas de la fin de l'Edat Mejana. D'en premier, au nivèu politic, la segonda mitat dau sègle veguèt l'acabament de divèrsei conflictes. Lo pus important èra la [[Guèrra de Cent Ans]] entre [[França]] e [[Reailme Unit|Anglatèrra]] que s'acabèt en [[1453]] au nivèu militar e foguèt finalament reglat politicament en [[1475]] a Picquigny. Lei dos reiaumes poguèron alora se concentrar sus seis afaires intèrns e reglar la question feodala de l'indepedéncia de Borgonha en [[1477]] per [[Loís XI de França|Loís XI]] e aquela de la succession anglesa per Enric Tudor en [[1485]]. Durant aqueu periòde, lei ciutats-estats d'Itàlia acceptèron la patz de Lodi e la guèrra civila de Castilha s'acabèt en [[1474]]. La rivalitat entre Castilha e Aragon trobèt tanben una solucion ambé lo maridatge de sei sobeirans entre l'union dei dos reiaumes. Vèrs [[1490]], la patz èra quasi generala en Euròpa.
 
Aquela patz aguèt de consequéncias positivas per l'economia e la demografia. De mai, après lei pèrdas deis epidemias de [[pèsta]] dau sègle XIV, lo nombre d'epidemias majoras demeniguèt. Ansin, la fin dau sègle XV e lo començament dau sègle XVI foguèron caracterizats per la reaparicion de vilatges abandonats durant lei crisis e per una aumentacion generala de la populacion. L'economia aprofichèt aquelei condicions per se restaurar e tre lo periòde 1480-1500, la produccion agricòla agantèt tornarmai son nivèu dau començament dau sègle XIII. L'artesanat e lo comèrci conoguèron tanben un dinamisme similar que van permetre de donar de mejans novèus a l'accion deis estats.
 
=== L'afirmacion de l'autoritat deis estats ===
 
A la fin dau sègle XV, Euròpa presentava divèrsei formas de regimes politics. Leis Estats Pontificaus e lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] èran de monarquiás electivas vestigis de l'afondrament de l'[[Empèri Roman]]. [[Polonha]] aviá tanben adoptat un sistèma electiu per sa succession reiala. Anglatèrra, Castilha, Aragon e França èran d'estats feodaus dirigits per un poder reiau limitat per leis ambicions de vassaus poderós e lo respèct dei privilègis. Pasmens, l'autoritat dei sobeirans anglés e francés èra sortida renfòrçada de la [[Guèrra de Cent Ans]]. Enfin, en Itàlia, de formas variadas existián segon lei ciutats-estats e una fraccion importanta dei senhors èran de caps novèus (capitanis militars<ref>Per exemple, es lo cas de la familha Sforza dins lo Ducat de Milan.</ref>, banquièrs<ref>Per exemple, es lo cas de la familha Medicis que prenguèt lo poder a Florença.</ref>...) eissits d'una usurpacion victoriosa dau poder.
 
Dins aquò, maugrat aquelei diferéncias, totei lei estats dau periòde assaièron de renfòrçar l'autoritat dau govèrn centrau. Aquela politica gropèt generalament la necessitat de redurre lo poder deis institucions e elements capables de limitar aquela autoritat e aquela de crear de mejans novèus per assegurar lo mantenement de l'òrdre novèu. La reduccion dei poders rivaus de l'autoritat centrala foguèt caracterizada per la lucha còntra leis ambicions dei vassaus tròp poderòs : Armanhac, Borgonha, Anjòu e Bretanha<ref>Se fau notar la complexitat de l'estatut dau Ducat de Bretanha : teoricament independent, èra fortàment implicat dins leis afaires intèrns francés en causa de sa posicion geografica e lo Reiaume de França assaièt mai d'un còp de l'annexar fins a l'union definitiva dei dos estats en [[1547]].</ref> en França, Pazzi per la Republica de Florença, Colonna e Orsini dins leis Estats Pontificaus... etc. Foguèt tanben marcada per lei temptativas de limitar lo poder deis institucions representativas (Estats Generaus francés, Parlament anglés...). Aquela politica capitèt en Euròpa Occidentala mai leis institucions d'Euròpa Centrala e Orientala (Sant Empèri, Polonha, Escandinàvia...) resistiguèron. Enfin, lei sobeirans assaièron d'aumentar dirèctament lo contraròtle sus la societat gràcias a la limitacion dei privilègis de l'aristocràcia, dei vilas e de la Glèisa. Dins lo cas d'aquela darriera, mai d'un sobeiran assaièt tanben de limitar lo poder papau sus sa glèisa nacionala.
 
De son caire, la creacion de mejans novèus per assegurar lo poder de l'autoritat centrala veguèt lo renfòrçament dau govèrn centrau. Lo ròtle dei senhors pus poderós es limitat ais afaires judiciaris e lo nombre de foncionaris foguèt aumentat per melhorar l'influéncia de l'administracion dau sobeiran dins cada província. Lei ressorsas dau govèrn foguèron tanben aumentadas e de sistèmas foguèron creats per permetre un pagament pus regular de l'impòst. Enfin, lo periòde de la fin dau sègle XV veguèt l'aparicion e la formacion d'armadas permanentas equipadas d'armaments novèus. L'utilizacion de l'ost feodau venguèt pus rara e, en fàcia de l'entraïnament de soudats professionaus, la valor militara dei chivaliers de l'Edat Mejana demeniguèt. Lei progrès deis estats per aplicar aquelei politicas foguèron inegaus. Foguèron fòrça importants en França onte la Guèrra de Cent Ans aviá ja renfòrçat lo poder reiau e l'idèa d'un impòst permanent. Foguèron pus limitats dins lo Sant Empèri onte l'aristocràcia èra opausada a l'idèa de reformar una organizacion politica inicialament creada per protegir sei drechs e son autonòmia.
 
Ansin, a la fin dau sègle XV, totei lei caps de govèrn europèus dispausavan de mejans novèus, mai o mens importants segon la poissança dei resisténcias localas de l'òrdre feodau. Aqueleis otís venguèron de mejans importants de la propagacion deis idèas de la Renaissença gràcias ais òbras de prestigis que van comandar e realizar certanei sobeirans. Per exemple, au sègle XVI, lei rèis de França e d'Espanha van contuniar lor rivalitat militara dins lo domeni culturau entraïnant un essor important de la Renaissença dins aquelei país.
 
=== Lo començament de l'exploracion dau monde per leis Europèus e lei progrès tecnologics dau periòde ===