Vermont : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 43 :
Pasmens, en 1764, lo Parlament Britanic decidiguèt de fixar la frontiera entre lei províncias de New York e de New Hampshire sus lo riu Connecticut. Un partida dei colons Grants èran alora situats sus lo territòri de New York. Un cadastre novèu foguèt definit e lei colons deguèron pagar d'impòsts per legalizar sei possessions. Refusant de pagar, lei Grants demandèron l'ajuda dau rèi d'Anglatèrra en [[1767]] e obtenguèron satisfaccion. Pasmens, New York refusèt la decision reiala entraïnant una revòuta deis abitants de Vermont en [[1770]]. Sota la direccion d'[[Ethan Allen]], lei Grants organizèron una milícia per replegar lei representents dau govèrn de New York e quauquei combats locaus aguèron luòc au començament deis annadas 1770.
 
A partir de [[1775]], Vermont deguèt prendre posicion dins lo conflicte entre Anglatèrra e lei colonias estatsunidencas revòutadas. Pròche dei rebèls, l'intrada de Vermont au sen de l'Union foguèt refusada a l'iniciativa de l'Estat de New York. Durant lei premiereis annadas dau conflicte, lo problema principau de Vermont foguèt donc de defugir una intervencion britanica o estatsunidenca sus son territòri. Per aquò, la milícia de Vermont prenguèt lo contraròtle dau fòrt britanic de Ticonderoga per empachar una ataca estatsunidenca còntra la posicion e acomencèron de negociar ambé lei dos camps. Ansin, en [[1777]], quand Ticonderoga venguèt l'objècte d'una batalha importanta, l'independéncia ''de facto'' de Vermont foguèt gaire menaçada. En [[17781777]], la [[Republica de Vermont]] foguèt proclamada e d'eleccions foguèron organizadas. [[Thomas Chittenden]] foguèt elegit President en [[1778]]. Pasmens, dins lei fachs, la realitat de la politica de Vermont èra l'òbra d'Ethan Allen e de sei fraires Ira e Heman. Fin finala, en [[1781]], lei negociacions ambé lei Britanics mau capitèron e Vermont obtenguèt son independéncia au Tractat de París en [[1783]].
 
Maugrat l'oposicion dau clan Allen, un movement politic se desvolopèt en favor de l'integracion de Vermont dins leis Estats Units. Lo procès acomencèt en [[1789]] ambé la creacion d'una commission New York / Vermont per reglar lo problema frontalier entre lei dos estats. Finalament, New York acceptèt d'abandonar sei revendicacions en cambi dau pagament d'una indemnitat de {{formatnum:30000}} $. En [[1791]], la Republica de Vermont poguèt integrar leis Estats Units e ne'n venguèt lo 14{{e}} estat.