Aspirina : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Xqbot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robòt Apondre: dv:އެސްޕިރިން; changement de type cosmétique
Linha 35 :
== Istòria ==
 
[[ImatgeFichièr:Thomé Salix alba clean.jpg|thumb|left|upright|[[Albar|Sause blanc]] (''Salix alba'')]]
 
La rusca de [[sause]] es coneguda al mens dempuèi l'[[antiquitat]] per sas proprietats curativas. Se trobèt la traça de decoccion de fuèlhas de sause subre de tauletas sumerianas de 5000 abC. e dins un papiri egipcian datant de 1550 acC. ([[papyrus Ebers]]). [[Ipocrates]] ([[-460|460]]–[[-377|377 av. J.-C.]]), medecin grèc, conselhava ja una preparacion a basa d'escòrça de [[Albar|sause blanc]] per solatjar las dolors e las fèbres. Los romans coneissián tanben sas proprietats, lo nom latin del sause es ''salix''.
Linha 43 :
En 1877 Germain Sée prepausèt lo salicilat de sòdi com antipiretic. Marceli Nencki preparèt a partir de 1880 un derivat de l'acid salicilic e de fenòl ; lo ''Salòl'' qu'aviá pas de proprietats farmacologicas superioras als medicament ja existents, mas qu'aviá pasmens un gost pus agradiu, foguèt l'objècte d'un afogament populari.
 
[[ImageFichièr:Illustration Filipendula ulmaria0 clean.jpg|thumb|upright|left|[[Reina de Prat]] (''Filipendula ulmaria'')]]
En [[1835]], [[Karl Löwig]] montrèt que l'acid spiric, trach de la [[reina de Prat]], èra quimicament identic a l'acid salicilic. A partir dels extraches naturals, s'isolèt lo salicilat de sòdi que foguèt alara lo medicament de la dolor e l'inflamacion. La preparacion s'utilizava per far caire la fèbre amaisar las dolors e los rumatismes articularis, mas provocava de grèvas cremaduras d'estomac.
 
Linha 62 :
[[da:Acetylsalicylsyre]]
[[de:Acetylsalicylsäure]]
[[dv:އެސްޕިރިން]]
[[el:Ασπιρίνη]]
[[en:Aspirin]]