Revolucion Francesa : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 118 :
A partir de l'estiu de 1791, la question deis Emigrats, la crenhença dei país estrangiers a prepaus de l'evolucion de la Revolucion e la desirança de seis enemics d'utilizar leis armadas estrangieras per rebutar l'Assemblada van condurre au començament de la guèrra europèa revolucionària en 1792.
 
La question dei nòbles emigrats foguèt lo ponch principau de l'entraïnament de la guèrra. D'efèct, dempuei 1789, una partida de l'aristocràcia a quitat lo país per s'installar dins leis estats vesins, magerament a [[TrevaTrevèri]] en [[Alemanha]]. Acomencèron de reünir una armada suscitent un vòte de l'Assemblada demandant au govèrn de Treva de dispersar aquelei fòrças, annonciant la confiscacion dei bens deis Emigrats e de mesuras còntra lei curats opausats a la Constitucion dau Clergat. Lo rèi utilizèt son veto per s'opausar ai lèis còntra lei curats e leis Emigrats mai demandèt egalament la dispersion de lor armada. Aquò rendèt la guèrra possibla en cas de refús.
 
D'autra part, leis estats europèus acomencèron de s'inquietar dei progrès de la Revolucion. Lo 27 d'aost de 1791, [[PrussiaPrússia]] e [[Àustria]] declarèron lor solidaritat ambé lo rèi francés e mai se ges de mesuras concrètas foguèron adoptadas. De mai, l'emperaire austrian èra inicialament gaire interessat per una guèrra còntra França. Leis Anglès i èran opausats. Ansin, la question de Treva foguèt reglada quand lo govèrn austrian declarèt son intencion de pas ripostar a una ataca francesa còntra Treva. D'autra part, se l'annexion d'[[Avinhon]] causèt quauqueis alarmas, la question venguèt pas lo pretèxt d'una guèrra.
 
Pasmens, en França, la màger part dei revolucionaris èran favorables a una guèrra que permetriá de renfòrçar la posicion de la Revolucion. Seis adversaris, especialament lo rèi Loís XVI, èran tanben partisans d'una guèrra còntra leis Austrians esperant que la desorganizacion dei tropas francesas, causada per la partença d'un nombre important d'oficiers nobles, entraïnariá una desfacha rapida e l'elimionacion de la Revolucion. Ansin, a partir de 1792, la majoritat de l'Assemblada venguèt pus aggressiva fins a la declaracion de guèrra dau 20 d'abriu.