Copenaga : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
+tèxt pichon. Besonh revision gramaticala. |
+tèxt pichon (istòria) |
||
Linha 1 :
{{Infobox Vila
|carta= dk
|nom= Copenaga
|nom2= København
|bandièra= [[Fichièr:København segl 1296.jpg|90px]]
|títol autoritat1= Prefècte
▲| align="center" colspan=2 | [[Fichièr:Københavns byvåben 1894.png|100px]]
|autoritat1= Frank Jensen
|
|imatge de mapa=
|latitud= 55° 43' N▼
| {{Danemarc}}▼
|longitud= 12° 34' È▼
|estatut=
|altitud= 24
|populacion= 528208
|annada-pop = 2010
|superfícia = 88
|sits-toristics=
|divèrs=
|imatge=
▲|55° 43' N
|talha imatge=
|legenda=
|url=
▲| 12° 34' È
|imatgeloc=
'''Copenaga''' (''København'' en [[danés]]) es la capitala e la vila mai granda de [[
== Istòria ==
Els primers signes d'activitat humana oposats daten d'al voltant de [[segle XL a. C.|4000 a. C.]], però no hi ha indicis d'assentaments permanents en aquell moment.
▲! colspan="2" bgcolor="#FFFFFF" | [[Fichièr:DenmarkCopenhagenMunicipality.png|190px]]
Les excavacions [[arqueologia|arqueològiques]] indiquen que la primera ciutat construïda es remunta al [[segle XI]] i que es componia de dos assentaments, un en la part occidental de la ciutat medieval, envoltat del que avui és el carrer de Mikkel Bryggersgade, Vestergade, Gammeltorv / Nytorv i Løngangsstræde, i un altre assentament més petit en el que avui és Kongens Nytorv. La zona circumdant a la platja es componia de prats humits i s'han trobat signes de [[pastoratge]] de bestiar. La ciutat probablement tenia un port situat en el que avui és Højbro Plads.
▲|}
▲'''Copenaga''' (''København'' en [[danés]]) es la capitala e la vila mai granda de [[Dinamarca]]. La populacion de la vila es de 1.181.000 abitants. Lo nom danés de la vila proven de la deformacion de ''Købmandshavn'' que significa "pòrt dels comerçants”, en referéncia a l'estrategica localizacion de la vila a l'intrada de la [[Mar Baltica]], dins l'isla de [[Sjælland]]. Lo nom catalan proven de l'alemand ''Kopenhagen”. Copenaga es la sedença del [[parlament]], lo [[Folketing]] e de la [[Lista dels reis de Danemarc|monarquia danesa]].
En els anys propers a [[1100]], Copenhaguen va assumir cada vegada més importància i la ciutat es va fortificar. La [[Glèisa Catòlica Romana]] va erigir [[catedral]]és en Roskilde i en Lund (en el que avui és [[Suècia]]), fet que va asseure les bases per a un major desenvolupament dels centres regionals. Copenhaguen es troba a mig camí entre les dues ciutats, la qual cosa va augmentar el tràfic i comerç per l'assentament.
El primer escrit esmentant la ciutat es remunta al [[segle XII]], quan [[Saxo Grammaticus]] en la [[Gesta Danorum]] es refereix a Copenhaguen com ''Mercatorum Portus'', que es tradueix com a port de comerciants o, en danès de l'època, ''Købmannahavn''. En una carta de [[1186]], el [[Papa]] [[Urban III]] es refereix a la ciutat com ''Hafn'', però probablement només sigui versió reduïda del nom complet. El nom actual es deriva de la vella versió danesa.
Entorn de [[1160]] Valdemar va donar el control de Copenhaguen a [[Absaló (bisbe)|Absaló]], el [[bisbe]] de [[Roskilde]]. Considerant que altres ciutats del regne danès estaven sota el govern del rei, Copenhaguen es va cedir al bisbe de Roskilde per ser el seu senyor i mestre.
Durant els anys següents, la ciutat va créixer deu vegades quant a grandària es refereix. Es van fundar noves esglésies i abadies. L'economia va augmentar a causa dels ingressos procedents d'un gran comerç de [[Pesca comercial|pesca]] del [[areng]], que va proporcionar a gran part de la [[Europa]] catòlica romana, l'areng salat per la [[Quaresma]].
== Geografia ==
Linha 37 ⟶ 44:
La vila de Copenaga es situada sus la còsta orientala de l'isla de [[Sjælland]], e tanben sus l' isla mai pichona de [[Amager]], de cara a l'estrech del [[Øresund]], que enlaça lo [[mar del Nòrd]] amb lo [[mar Baltica]]. Las vilas suedesas de [[Malmö]] e [[Landskrona]] se tròban sus la còsta opausada. Un [[pònt]] jonh Copenaga amb Malmö dempuèi l'an [[2001]].
La municipalitat de Copenaga es tanben un dels ''amter'' de
Sa [[populacion]] èra estimada a {{formatnum:501158}} abitants en [[2006]]. Sa [[Aira|superfícia]] totala es de 88 km².
Linha 47 ⟶ 54:
Copenaga es connectat a una ret importanta de rotas e autovias sens peatge. Dempuèi l'estiu de [[2000]] las vilas de Copenaga e de [[Malmö]] son connectadas per un pont de [[peatge]], lo [[Pònt d'Oresund]], que permet crosar la mar tant al transpòrt de passatgièrs per camin de fèrre coma per [[rota]].
Lo pònt l'inaugurèron lo [[1 de julhet]] de [[2000]] lo rei [[Carles XVI Gustau
Un dels mejans de transpòrt preferit pels abitants de Copenaga es la [[bicicleta]]. Durant cèrts periòdes de l'an, e en cèrts luòcs, se pòdon emplegar de bicicletas publicas amb un depaus de 20 [[Corona danesa|coronas]] que se recupèra en tornar la bicicleta en un dels luòcs abilitats.
{{Amter Danemarc}}
[[Categoria:Vila de Danemarc|København]]
| |||