Maulion e Lisharra : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
MerlIwBot (discussion | contribucions)
m Robòt Apondre: ro:Mauléon-Licharre
Cornelhac8 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 83 :
Las comunas tòcatocantas que son [[Biudòs-Avensa de Baish]] au nòrd, [[Sherauta]] a l'èst, [[Garindenh]] e [[Ain·harp]] a l'oèst, e [[Arroquiaga]] e [[Gotenh-Libarren ]] au sud.
 
Que ho fondat au sègle XI{{au}}, enter [[1050]] e [[1070]], devath lo vescomtat d'Aquitània, qui viengóvadó propietat d'[[Anglatèrra]] [[1307]]-[[1449]], inclusent Sola. Que's desvolopè sus la fauda deu còth on èra un [[castèth]] hortificat. En [[1449]] [[Gaston IV de Foish-Bearn]] qu'assetgè e prengó la vila. Totun, arron de vint ans, los estatjants que's rebelèn e se'n liurèn. Au [[sègle XVI]]{{au}} que i governè la familha Beltzuntze. En [[1841]] que s'uní dab Lextarre.
 
Enter los sons monuments, que s'arremarca la [[Glèisa (edifici)|glèisa]] de Santa Maria, bastida au [[sègle XIV]]{{au}} e restaurada au [[sègle XVII]]{{au}}, lo castèth de Maulion, sièti deus governants de Sola desempuish la creacion deu vescomtat, lo castèth o palais d'Andurain, qui'u comencèn de bastir au [[sègle XII]]{{au}} e qui ua grana part e ho desbastida en [[1642]], l'[[ostau]] de Bela e lo Mercat, de [[1765]].