Sètge de Menèrba : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 31 :
A la fin de la prima [[1210]], fasiá nòu meses que [[Simon IV de Montfòrt|Simon de Montfòrt]] aviá recebut las vescomtats d'Albi, de Besièrs e de Carcassona, e tanben la mission de contunhar la luta contra los ertics. Remportèt qualques succès, mas aviá pas estat investits pel seu nòu sobeiran, [[Pèire II d'Aragon|Pèire II]], [[Lista dels sobeirans d'Aragon|rei d'Aragon]] e [[Lista dels comtes de Barcelona|comte de Barcelona]]. E mai, los succès demoravan fragils tant que contrarotlava pas las tres principalas fortalessas dels monts: [[Menèrba (Lengadòc)|Menèrba]], [[Castèl de Tèrmes|Tèrmes]] e [[Castèls de Las Tors|Cabaret]].
 
Al contrari de [[Pèire Rogièr de Cabaret]], de [[RaimonRamon de TèrmesTèrme]] e d'[[Aimeric de Montreal]], que totjorn s'èran sostenguts, Guilhèm IV de Menèrba aviá preferit agir sol. Ofriguèt tanben l'asili a fòrça refugiats, faidits, Perfèits o [[Catar]]s. Mespresant [[Aimeric III de Narbona|Aimeric III]], [[Lista dels vecomtes de Narbona|vescomte de Narbona]], e tanben los cònsols d'aquela vila, que collaboravan amb los envasidors, esitava pas a lançar contra eles d'expedicions a l'encòp per los aflaquir que per s'aprovisionar, la populacion qu'aparava essent un pauc mai importanta que çò que li permetián las seunas ressorsas.
 
Avent decidit d'acabar las exaccions, e tanben per en finir amb una rivalitat comerciala, una delegacion de Narboneses venguèt trapar Simon de Montfòrt al començament del mes de junh de 1210, e li demandèt de los desfar de Menèrba. Simon profeitèt de l’occasion e lor demandèt una importanta contribucion en argent e en òmes per establir lo sètge.