Zoroastrisme : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m Robòt Apondre: sa:पारसी धर्म |
Cap resum de modificació |
||
Linha 34 :
=== Arribada de l'islam ===
Vèrs la mitat dau sègle VII, lei desfachas sassanidas còntra leis armadas aràbias entraïnèt la conquista de Pèrsia e sa conversion progressiva a l'islam. Maugrat un estatut protegit dins l'islam<ref>Coma lei Crestians e lei
== Tèxtes fondators, principis e rituaus ==
Linha 42 :
Zoroastr se considerava pas coma un profèta e donava solament de direccion de recèrca espirituala. Ansin, lei zoroastrians pensan que lor dieu a pas besonh d'adoracion ni d'intermediaris. Dins la doctrina zoroastriana, cada persona respond de seis actes en vertut de la natura de son « Fravahr », l'equivalent dau karma indoïsta. La doctrina se resumís donc per la maxima « Bònas Pensadas, Bònas Paraulas, Bònas Accions ». Lei rites e lei sacrificis tradicionaus de la religion pèrsa anciana foguèron condamnats e Zoroastr gardèt solament lo culte dau fuòc.
Lo dieu Ahura Mazda es la poissança a l'origina de la creacion dau monde e dei quatre elements (fuòc, tèrra, aiga e èr). Aquelei quatre elements son fòrça venerats per lei zoroastrians coma òbra dirècta d'Ahura Mazda. L'òme es estat creat ambé lo franc arbitri per chausir entre lo ben e lo mau. Aquelei doas
=== L'Avesta ===
L'Avesta es lo tèxte sacrat dau zoroastrisme e tèn un nombre important de partidas d'epòcas diferentas. Lei partidas pus vièlhas serián estadas escrichas per Zoroastre espereu sota la direccion d'Ahura Mazda. Durant la conquista d'Alexandre lo Grand, divèrsei tèxtes sacrats zoroastrians foguèron cremats per lei tropas grègas per destrurre la pensada zoroastriana. Dins aquò, lei partidas regardant d'aspècts scientifics foguèron presas per lei
Durant lo
Se fau notar l'existéncia de divèrsei tèxtes datant dei sègles IX e X. Son considerats coma de tèxtes secondaris mai tènon una influéncia importanta subre lei fidèus contemporanèus.
|