Zoroastrisme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
MerlIwBot (discussion | contribucions)
Cornelhac8 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 34 :
=== Arribada de l'islam ===
 
Vèrs la mitat dau sègle VII, lei desfachas sassanidas còntra leis armadas aràbias entraïnèt la conquista de Pèrsia e sa conversion progressiva a l'islam. Maugrat un estatut protegit dins l'islam<ref>Coma lei Crestians e lei Jusieus[[Josieu]]s, lei Zoroastrians son generalament considerats coma de Gens dau Libre. An donc lo drech de gardar lor religion en cambi dau pagament d'un impòst especiau e de divèrsei limitacions, magerament dins la predicacion.</ref>, lo zoroastrisme declinèt pauc a pauc e lo nombre de sei fidèus representa au sègle XXI una minoritat fòrça febla de la populacion iraniana. Dins aquò, lo zoroastrisme aguèt una influéncia importanta subre lo desvolopament de la cultura iraniana contemporanèa. Per exemple, lo calendièr iranian a d'originas zoroastrianas.
 
== Tèxtes fondators, principis e rituaus ==
Linha 42 :
Zoroastr se considerava pas coma un profèta e donava solament de direccion de recèrca espirituala. Ansin, lei zoroastrians pensan que lor dieu a pas besonh d'adoracion ni d'intermediaris. Dins la doctrina zoroastriana, cada persona respond de seis actes en vertut de la natura de son « Fravahr », l'equivalent dau karma indoïsta. La doctrina se resumís donc per la maxima « Bònas Pensadas, Bònas Paraulas, Bònas Accions ». Lei rites e lei sacrificis tradicionaus de la religion pèrsa anciana foguèron condamnats e Zoroastr gardèt solament lo culte dau fuòc.
 
Lo dieu Ahura Mazda es la poissança a l'origina de la creacion dau monde e dei quatre elements (fuòc, tèrra, aiga e èr). Aquelei quatre elements son fòrça venerats per lei zoroastrians coma òbra dirècta d'Ahura Mazda. L'òme es estat creat ambé lo franc arbitri per chausir entre lo ben e lo mau. Aquelei doas tendànciastendéncias existisson dins cada èstre uman. Après la mòrt, lei zoroastrians admeton l'existéncia d'una vida e d'un jutjament deis armas en foncion de sei meritis. Se leis accions bònas son superioras ais accions marridas, leis armas son mandadas vèrs l'Ostau dei Cants onte son esperadas per Ahura Mazda. Dins lo cas contrari, son mandadas vèrs l'Ostau dau Druj.
 
=== L'Avesta ===
 
L'Avesta es lo tèxte sacrat dau zoroastrisme e tèn un nombre important de partidas d'epòcas diferentas. Lei partidas pus vièlhas serián estadas escrichas per Zoroastre espereu sota la direccion d'Ahura Mazda. Durant la conquista d'Alexandre lo Grand, divèrsei tèxtes sacrats zoroastrians foguèron cremats per lei tropas grègas per destrurre la pensada zoroastriana. Dins aquò, lei partidas regardant d'aspècts scientifics foguèron presas per lei GrecsGrècs. Un premier assai per restaurar aquelei tèxtes foguèt realizat pendent lo rèine de Valax de la dinastia Arsacis e aquela òbra foguèt acabada per lo prèire Tansar durant lo periòde sassanida. Puei, lo rèi Shapur I capitèt de mandar de prèires per localizar lei troç tenguts per lei Grècs.
 
Durant lo rèinerègne de Shapur II, Arderbad Mahrespandand foguèt cargat de revisar lo caractèr ortodòx dei tèxtes restaurats e pendent lo rèine de Khosrow I, l'Avesta foguèt traduch en palavi. La compilacion dei tèxtes ancians foguèt finalament acabada durant lo rèine deis emperaires sassanidas. Pasmens, en causa dei guèrras menadas dins la region, la màger part d'aquelei tèxtes es estada perduda. A l'ora d'ara, lei tèxtes subrevivents son lei Gathas, lo Yasna, lo Visperad e lo Vendidad.
 
Se fau notar l'existéncia de divèrsei tèxtes datant dei sègles IX e X. Son considerats coma de tèxtes secondaris mai tènon una influéncia importanta subre lei fidèus contemporanèus.