Reticulum endoplasmic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 3 :
Lo '''reticulum endoplasmic''' (abreujat '''RE''') qu'ei un [[organet]] de las [[cellula (biologia)|cellulas]] [[eucariòt]]as banhant dens lo [[citoplasma]] e qui ei delimitat per ua membrana [[lipid]]ica qui dessepara un espaci interior deu citoplasma. Aquesta membrana e aqueth espaci que son en continuitat dab la dobla membrana deu [[nuclèu (biologia)|nuclèu]] e l'espaci existent enter las doas capas de membranas nuclearas.
 
Las [[proteïna]]s que son sintetizadas peus [[ribosòma]]s au cap d'un procès aperat arrevirada (per'mor que las proteïnas be son "arreviradas" deus [[ARN messatger]]s, estant eths medishs la "transcripcion" de l'informacion genetica marcadas sus l'[[ADN]]). Aqueths ribosòmas que caperan ua partida deu Reticulum endoplasmic en semblant d'estar grans ; per aquesta rason, aqueth tròç e reticulum endoplasmic que s'apera '''reticulum endoplasmic granulós''' ('''REG'''). L'aute estrèm d'aqueth organeth que s'apera lo '''reticulum endoplasmic lis''' ('''REL''').
Lo reticulum endoplasmic qu'ei un lòc de madurason de las proteïnas on lo lor plegament correcte qu'ei favorizat per d'autas proteïna aperadada [[proteïna chaperona|proteïnas chaperonas]] ; aquesta fonccion qu'ei hèra importanta puish qu'ua proteïna qu'ei ua cadena d'[[aminoacid]]s qui pren ua forma complexa dens l'espaci ( qu'ei aquesta forma qui permet d'assegurar la soa mission, quin qui sia). Enter las proteïnas chaperona conegudas que podem mentàver la PDI (la proteïna disulfide isomerasa, qui estableish pont disulfurs enter duas cisteïnas) e la HSP70.
 
Lo reticulum endoplasmic qu'ei un lòc de madurason de las proteïnas on lo lor plegament correcte qu'ei favorizat per d'autas proteïna aperadada [[proteïna chaperona|proteïnas chaperonas]]s ; aquesta fonccion qu'ei hèra importanta puish qu'ua proteïna qu'ei ua cadena d'[[aminoacid]]s qui pren ua forma complexa dens l'espaci ( qu'ei aquesta forma qui permet d'assegurar la soa mission, quin qui sia). Enter las proteïnas chaperonachaperonas conegudas que podem mentàver la PDI (la [[proteïna disulfidedisulfida isomerasa]], qui estableish [[pont disulfurs]] enter duas cisteïnas[[cisteïna]]s) e la [[HSP70]].
 
L'aute pretzhèit deu reticulum endoplasmic qu'ei de decidir deu hat e de la plaça futura de las proteïnas ; se son plan plegadas que poden estar exportadas de cap a un aute organet : l'aparelh de Golgi.
 
Après aver traucat lo reticulum endoplasmic (e arribadas au cap deu procès de madurason) las proteïnas que son exportadas, dens vesiculas gessint deu Reticulum endoplasmic, de cap a un aute organet, aperat [[aparelh de golgi]]. Aqueth procès qu'ei possible mercès a la fusion de la membrana de las vesiculas dab la membrana de l'aparelh de golgi, estant las duas de natura [[lipid]]ica.
Dens las cellulas qui an ua grana activitat de sintèsi e de secrecion de proteïnas, lo reticulum endoplasmic qu'ei hèra desenvolopat : dens las cellulas deu [[hitge]] (las [[epatocita]]s) que s'aperat [[còs de Berg]] e [[còs de Nissl]] dens las [[neuròna]]s.
 
Dens las cellulas qui an ua grana activitat de sintèsi e de secrecion de proteïnas, lo reticulum endoplasmic qu'ei hèra desenvolopat : dens las cellulas deu [[hitge]] (las [[epatocita]]s) que s'aperat [[còs de Berg]] e [[còs de Nissl]] dens las [[neuròna]]s.
 
Las [[proteïna]]s que son sintetizadas peus [[ribosòma]]s au cap d'un procès aperat arrevirada (per'mor que las proteïnas be son "arreviradas" deus [[ARN messatger]]s, estant eths medishs la "transcripcion" de l'informacion genetica marcadas sus l'[[ADN]]). Aqueths ribosòmas que caperan ua partida deu Reticulum endoplasmic en semblant d'estar grans ; per aquesta rason, aqueth tròç e reticulum endoplasmic que s'apera '''reticulum endoplasmic granulós''' ('''REG'''). L'aute estrèm d'aqueth organeth que s'apera lo '''reticulum endoplasmic lis''' ('''REL''').
 
Après aver traucat lo reticulum endoplasmic (e arribadas au cap deu procès de madurason) las proteïnas que son exportadas, dens vesiculas gessint deu Reticulum endoplasmic, de cap a un aute organet, aperat [[aparelh de golgi]]. Aqueth procès qu'ei possible mercès a la fusion de la membrana de las vesiculas dab la membrana de l'aparelh de golgi, estant las duas de natura [[lipid]]ica.
 
[[Categoria:Biologia]]