Joana d'Arc : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 42 :
 
=== « L'Apèu » ===
 
Vèrs [[1425]], dins lo contèxte de la revirada francesa de la patz de Troyes, Joana acomencèt d'ausir lei votz d'àngels e de sants li donant l'òrdre d'anar en França per replegar leis Anglés e sacrar lo daufin Carles VII a Reims. Espaurida e persuadida que son sèxe e son temps rendián aquela mission, assaièt de resistir a aquel apèu. Pasmens, lei votz venguèron mai importantas après lo començament dau sètge d'Orleans e Joana finiguèt per fisar son secrèt a son cosin que la conduguèt pròche de Robert de Baudricourt, capitani de Vaucouleurs. Après un premier refús, acceptèt de li donar una [[espasa]] e una escòrta per anar a la fortalesa reiala de Chinon.
 
=== Presentacion au rèi Carles VII ===
 
Abilhada de vèstits d'òme sus lo conseu de sei votz, Joana e son escòrta agantèt Chinon lo 23 de febrier de [[1429]]. Lo rèi acceptèt de la recebre en causa d'una profecia annonciant la pèrda dau reiaume en causa de l'accion d'una frema, probablament Elisabeta de Bavièra, e son sauvament per una verge. Escondut entre lei membres de sa Cort, Carles VII foguèt subran reconegut per Joana que capitèt de lo convéncer de sa legitimitat après una entretenança secrèta.
 
Puei, Joana deguèt faciar una comission de teologians pendent tres setmanas que confirmèron l'autencitat de sa fe e un grop de matronas verifiquèt de son caire sa virginitat per demostrar son abséncia de relacions amb un demòni. Foguèt donc autorizat d'anar a [[Tors]]. I recebiguèt una espasa e una armadura e Carles VII la mandèt vèrs Orleans amb un convòi d'avitalhament.
 
=== La liberacion d'Orleans e la campanha sus lo Léger ===