Cançon de gèsta : Diferéncia entre lei versions

Es cançons de gèsta sigueren especiaument nombrosi en França, a on èren compausadi ena sua majoria per clergues de grana formacion e cultura, e se conserven fòrça manuscrits de cantèssescançons de crosada o de gèsta francesi, un totau d'un milion de vèrsi; d'eri l'òbre mèstra ei era "Chanson de Roland", en occitan "Cançon de Roland" peth sòn eròi centrau, nomentat tanben Orlando en italian. Narre, en tèrmes apocaliptics, era derrota dera arrèire-guàrdia dera armada de Carles Ièr lo Grand o Carlesmanhe percaçada ena val de Roncesvals peth rei abiti de Saragossa Marsilio, aliat damb eth traïdor a Carlesmanhe Ganelon; en aguesta batalha bessilhèt er eròi deth cantar, Roland, e Oliveros (eth personatge que seguís en importància ath protagonista), per confiar massa enes sues pròpries fòrces en rebutar era agression; quan Roland tòque er olifant (bana de caça d'ivòri) entà demanar ajuda ja ei massa tard. Era resvenjadissa der emperaire Carlesmanhe, deth bisbe Turpin e des Dotze Parelhs de França aucupe er apocaliptic finau dera istòria. La Cançon de Roland siguec fòrça popular tanben en nòrd d'Espanha e d'Itàlia. Es cançons de gèste franceses estauen escrites en decasilabes o, mès tardivament, en alexandrins asonants (enes prumèrs tempsi) e dempús consonants (enes sues darrères manifestacions) acorropadi en longues lançades d'estenduda variabila. Apareisheren cap ara fin der onzau sègle e sigueren cantades enter 1050 e 1150. Es darrères sigueren produsides en cors deth sègle XV. Soent anonim, eth sòn autor ei un trovador que la destinaue a èster cantada e acompanhada musicalment dauant un public vast e variat, popular o nòble. Un cantar de gèsta francés compde, enes manuscrits conservadi, uns nauanta, damb enter mil e vint mil vèrsi. Non son rimats en consonant, senon simplament asonant. Com se tracte d'ua literatura de caractèr fondamentalament orau, era repeticion dera darrèra vocau accentuada bastava entà quedar-se ena memòria auditiva e utilizauen quauqui passatges (resumits deth ja explicat) e formules repetides (epitets hijudi a cada nom pròpri que caracterizauen a tau personatge: "Carlesmanhe eth dera barba florida", o, en cas dera "Cançon de Mio Cid", "Cid, qu'en bon ora neishec", o Martín Antolínez, "eth burgalés complit", eca.) que permetien as trobadors tempsi entà hèr memòria deth que auien d'explicar. Eth raconte d'aguesti longui poèmes duraue diuèrsi dies seguidi. Er acte epic per excelléncia ei er acte guerrer; era narracion deth combat enes sues disparières etapes ei lèu constanta: era amassada de febles fòrces cristianes contra multituds paganes, assauts a lança o espasa, hètes de fòrça e herides, eca. Entad açò existissen descripcions e er emplec de determinadi recorsi estilistics: constant emplec deth temps present, alternança de dialòg e narracion, enfasi e ues autes. Es grani tèmes epics son er eroisme, er aunor, era amistat, era traïson, era resvenjadissa, era exaltacion des laci feudals. Toti eri se trapen recuelhudi ena "Cançon de Roland". Es cançons de crosada o de gèsta francesi estan escriti en lengua de oil e canten eth valor marciau des cavalièrs, eròis de la ère de Carles Martel e Carlomagno, e es sues batalhes contra es arabi. Ad aguestes legendes istoriques se higeren dempús ua grana quantitat d'elements meravellosos: gigants, magia e monstres apareishen enter es enemics ath cant des sarrains. E es aspèctes militars dequeigueren en favor des elements meravilhosos. Es tèmes des cantèssescançons de crosada o de gèsta francesi se convertiren ena cridada «matèria de França», que s'opausèc ara cridada «matèria de Bretanha», constituïda pes istòries deth rei Arturo e des cavalièrs dera taula redona, e era «matèria de Roma», que barrege era mitologia grèga damb narracions d'Alexandre eth Gran, Juli César e autes figures dera antiquitat grecolatina presentades coma exemples cavaleirosos. Quan es costums medievaus s'afinèron e tornèren mès subtiles, se preferic as cantèssescançons de crosada o de gèsta es narracions cortesanas que sigueren inspirades mès ben enes relacions enter eth cavalièr e era sua dama. EnEnes les cantèssescançons de crossadacrosada o de gèsta sòl eth sistèma de vida feudau interven en scena. Er eròi epic ei un cavalièr dotat d'ua fòrça sus-umana e capabla de suportar toti es sofriments (patiments) fisics, moraus e psiquics possibles. Ei exemplar pera sua fidelitat ath sòn senhor,e ei escuelhut pera sua perfeccion entà representar tostemp ua collectivitat era existéncia dera quau està en jòc. Damb Carlesmanhe, per exemple, ei «era doça França», com pare Ruy Díaz de Vivar ei «Castelha era gentil (brava, manhaca)», e luten e sofrissen entà defené'c e véncer ara fin. Es fòrces divines se higen lèu tostemp entà auxiliar-les; era mòrt ei eth moment mès esmovent dera narracion e mòstre ua leçon dictada pera vision religiosa e feudau dera societat: eth sofriment (patiment) e era mòrt son nòbles quan eres arriben per causa de Diu e eth sobiran. Eth public ei cridat a grani baticòrs collectius e religioses. Es auti personatges possedissen papèrs definidi: son confidents, traïdors, enemics, ajudants, eca. Estan ena narracion entà soslinhar eth eroisme e es vertuts der eròi principau. Queden mens de cent cantèssescançons de crossadacrosada o de gèsta franceses; es trobadors des sègles XIII e XIV les acorropèren en tres granes sèries cridadi cicles. Cada cicle compren uns poèmes epics que se desvolòpen entorn deth madeish eròi o membres dera sua familha. Se distinguissen:

*Cicle de Guillaume de Orange, integrat pera coronacion de Ludovic (ath torn der an 1137), Aliscans (XII), Girard de Vienne (XIII), Aimeri de Narbona (XIII), Charroi de Nimes, Moniage de Guillaume. *Cicle de Doon de Mayence, tanben nomendat Cicle des barons rebèls. Ac constituïssen Girart de Roussillon (XII), Raoul de Cambrai (XII), Renaud de Montauban (XII). Ad aguesti se les sòl includir eth"Eth Cicle des CrossadesCrosades", integrat per "La Chanson d'Antioque" (Cançon d'Antioc), "La Chanson de Jérusalem" (Era Cançon de Jerusalem) e "LEs chetifs" "Es caitius".

Ne era epica medievau francesa ne era alemana perduren de forma orau ne possedissen era vitalitat dera epica medievau espanhòla; fragments des cançons de crossadacrosada o de gèsta espanhòus se reciten encara en pòbles d'Espanha e Ispanoamerica, transmetudi de pairs a hilhs de forma orau: ei eth nomendat Romancer vielh (conjunt des ancianes cançons dera literatura castelhana) e que constituís pròpriament un genre exclusiu d'aguesta literatura, e era tematica medievau des cançons de crosades o gèstagèstes continuèc en tot èster motiu d'inspiracion entath nòste teatre classic en Sègle d'Òr. Les cançons de crossadacrosada o de gèsta mès importantes de Castelha sigueren: "El Cantar de Mío Cid", a on se narre eth trionf dera vertadèra noblesa, fondada en esfòrç, eth merit e er optimisme, dauant dera noblesa de sang que representen es infants de Carrión; "El Cantar de los siete infantes de Lara" (Cançon des sèt infants de Lara), a on se narre ua justa resvenjadissa; e "El Cantar de Bernardo del Carpio", que narre era tragica istòria d'un bastard d'origina nòbla entà desliurar ath sòn pair, eth Comde de Saldaña, empresoat entà auer-li engendrat en ua princessa reau; enes sòns esfòrci entà reabilitar l'aunore familhar, ei injustament tractat peth sòn rei Alfonso eth Cast. Menor importància aueren "El Mainete", "El Cantar del Cerco de Zamora" e uns auti. Non obstant açò, sonque s'a conservat de forma escrita eth Cantar de Mèn Cid, eth Cantar de Rodrigo e quauqui vèrsi deth Cantar de Roncesvals. Es filòlegs an rebastit auti passatges dera pèrta epica castelhana a compdar de fragments mau metudi en pròsa enes croniques, a on serviren coma hònt d'informacion. Es caracteristiques des cançons de crosada o de gèsta espanhòus son: Vèrsi irregulari, majoritàriament enter 14 e 16 sillabes, divididi en dus emistiquis e damb rima asonant, dauant des vèrsi regulars e era rima consonant des cançons de crosada o de gèsta francesi. Predomini deth realisme e era istoricitat (era condicion d'istoric) dauant deth caractèr mès legendari e mens istoric des cantèssescançons de crossadacrosada o de gèsta francesi. Utilizacion d'expressions que reclamen era atencion deth public. Vèrbs fòrça abondius, donques predomine era accion. Supression de formules qu'introdusissen eth dialòg dirècte damb era finalitat de hèr agil era narracion, dilhèu pr'amor que quauqui passatges des cançons de crosada o de gèsta espanhòus èren lèu representadi (d'aciu tanben eth sòn major realisme). Emplec de descripcions brèus, plenes de plasticitat. Utilizacion de apellatius epics entà caracterizar as personatges e dar tempsi ara memòria deth trobador. Emplec dera "e" paragogica. Es darrères formes deth cantar de crosada o de gèsta espanhòu se dan en sègle XIV, en tot pèrder eth realisme des cantèssescrosades anticso gèstes ancianes, en tot inclinar-se per ua major fabulacion (invencion). D'aguesta epòca ei "Las Mocedades de Rodrigo".