Flandra (region istorica) : Diferéncia entre lei versions

| [[Neerlandésneerlandés]]

| [[Populacion]]<br>&nbsp;– EnDins la region flamenca <br> &nbsp;– endins la region de Brussèlas

[[Flandra]] (en [[neerlandés]], ''Vlaanderen'') es lo nom d'una region que, en laa l'[[Edat Mejana]], cobríscobrissiá una part de lodel nòrd de la [[França]] (la region de lodel riu Escaut), lo nòrd‑oèst de la [[Belgica]] e l'extremitat sud‑oèst dels [[Païses Basses]] (la Flandra zelandesa; en neerlandés, ''Zeeuws-Vlaanderen'').

Abans la regionalizacion de la Belgica, lo mòt ''Flandra'' correspondiá al territòri de las províncias West-Vlaanderen e Oost-Vlaanderen. Correspond d’uèi a una de las tres regions de l'estat federal de Belgica.

La Flandra fòrma una plana que s'estira d'oèst en èst e compren diversasdivèrsas regions, del nòrd‑oèst al sud‑èst: a l’òrle de la mar del Nòrd, la region costièra amb la plaja e las dunas; la region de polders, d'una largor de 10&nbsp;km a 15 &nbsp;km, amb doas sota‑regions, lo Veurne Ambacht, o Mestier de Fuernas, dinc lo bassinbacin de l’Yser, e los polders del bas Escaut; la Flandra interiora, amb sas doas compausantas, la Flandra sablosa – que compren lo país de Torhòut, lo país d'Eeklo e lo país de Waes – puèi la Flandra sablo‑limonosa, al sud, amb las còlas flamencas (156 m al mont Kemmel) e las còlas de Renaix o Ardenas flamencas (141 &nbsp;m al mont de l'Enclús e 157 &nbsp;m al Pottelberg).

Província dels Países Basses espanhòls, puèi austrians, la Flandra pèrd l'Artés al tractat dels Pirenèus (1659), Rijsel e Douai (Flandra francesa) al tractat d'Ais de la Capèla (1668), e se vei quitar, puèi restituir, diversasdivèrsas vilas flamencas.

La França, sota la Revolucion, divisadevesís son territòri en dos departaments : lo de la Lys e lo de l'Escaut, que devendrandevendràn las províncias de Flandra Occidentala e de Flandra Orientala.