Magdalenian : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 :
<!-- Article redigit en gascon -->
Eth '''Magdalenian''' ei ua industria litica desvolopada ath long deth Paleolítico Superior. Era cultura magdaleniana s'estenec per França, Soïssa, Espanha e Alemanha, hè {{formatnum:15000}}, en tot perdurar enquia hè 9000. Se dividís en Inferior e Superior, cadua ath sòn torn subdividida en tres estadis (I, II e III). En Anglatèrra existís ua cultura parallela ara fin deth Magdalenian, nomenada Creswillian. Ena peninsula iberica, era òbra magdalenian mès famosa son les coes d'Altamira. Pòt considerar-se coma era prumèra civilisacion europèa occidentau, donques per causa d'un aument demografic, depassen es limits deth sòn foguièr originari e s'esten practicament per tot eth continent europèu. Eth besonh de matèries prumères litiques de bona qualitat ei un motiu important entà desplaçar a un grop a cercar-les, a viatges a diuèrses desenes de quilomètres. Es oscillacions caudes e heiredes, umides e seques an ua grana influéncia autant sus era fauna coma sus era flòra. Enes etapes temperades, predominen es shivaus, bòsqui de huelha caduca e vastes prats de gramínies, mentre qu'enes epòques mès heiredes, era espècia representativa ei eth
[[Categoria:Preïstòria]]
|