Thomas More : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
m r2.7.1) (Robòt Apondre: war:Thomas More
Xqbot (discussion | contribucions)
m r2.7.3) (Robòt Apondre: pms:Tomà Mòro; changement de type cosmétique
Linha 1 :
[[imatgeFichièr:Hans Holbein d. J. 065.jpg|thumb|200px|Thomas More per Hans Holbein lo Jove (1527)]]
'''Thomas More''' ([[Londres]], 7 de febrièr de 1478 - 6 de julhet de 1535) èra [[jurista]], escrivan e òme politic [[Anglatèrra|anglés]]. Mòrt a causa de son oposicion a l'esquisma de la [[Glèisa Anglicana]], es considerat coma [[martir]] e venguèt [[sant]] de la [[Glèisa Catolica]] e de l'[[anglicanisme|anglicana]]. Thomas More èra un pensador, teologian, politic, umanista e escrivan anglés, que venguèt poèta, traductor, cancelièr d'[[Enric VIII d'Anglatèrra]], professor de leis, jutge de negòcis civils e avocat. Son òbra pus famosa es ''[[Utopia (libre)|Utopia]]'' ont relata l'organizacion d'una societat ideala.
 
== Biografia ==
 
Nasquèt a [[Londres]] lo [[7 de febrièr]] de [[1478]], filh de John More, majordòm del Lincoln's Inn, jurista e de per aprèp nomenat cavalièr e jutge de la curiá reiala. En [[1486]], aprèp cinc ans d'ensenhament primari a la ''Saint Anthony School'', considerada la melhora escòla de gramatica de Londres, e mai de l'unica gratuita, foguèt elevat segon la costuma de las bonas familhas al Palais de Lambeth, serviguèt coma page del cardinal [[John Morton]], Arquevesque de Cantorbery e lord cancelièr d'Anglatèrra.
Linha 12 :
En abandonant lo [[monastèri]] [[chartrós]], en 1505, se maridèt amb Jane Colt e aguèron una filha Margaret, que vendrà sa discipla. Exerciguèt coma avocat amb succès, en part mercé a son sens de la justícia e de l'equitat, mai vendrà jutge dins lo plaids civils e professor de [[Drech]]. En [[1506]] nasquèt sa segonda filha, Elizabeth. Traduguèt cap al [[latin]] ''Luciano'' amb [[Erasme]]. E un mai tard nasquèt Cecily, sa tresena filha. Thomas More es pensionat e majordòm de ''Lincoln's Inn'', ont realizèt de conferéncias entre 1511 e [[1516]]. En [[1509]] nasquèt son filh John. More participèt a la gestion de grandas companhiás de [[Londres]] e [[Anvèrs]]. Escriguèt de poèmas pel coronament d'Enric VIII. En [[1510]] foguèt nomenat membre del parlament e ''vicesheriff'' de Londres. Un an mai tard moriguèt son esposa Jane e se marida amb Alice Middleton, veusa sèt ans abans e avent una filha, Alice.
 
En 1513 escriguèt ''History of King Richard III'', libre qu'inspirèt [[William Shakespeare]]. En [[1515]] foguèt enviat coma ambaissada comerciala en [[Flandra]]. Escriguèt lo ''Libre segon d'Utopia''. Un an mai tard escriguèt lo ''libre primièr d'Utopia'' e l'òbra complèta foguèt publicada a [[Lovaina]]. En [[1517]] foguèt enviat a [[Calais]] per resòlvre de problèmas mercands. Foguèt nomenat ''master of requests'' e membre del Conselh Reial. En [[1520]] ajudèt Enric VIII a escriure ''Asertio septem sacramentorum''. More foguèt fach cavalièr e ''vicetresorièr''. Sa filha Margaret se maridèt amb William Roper, que vendrà lo primièr biograf de Thomas More.
 
En 1524 foguèt nomenat Administrator de l'Universitat d'Oxford, en [[1525]] Administrator de l'Universitat de Cambridge e Cancelièr de Lancaster. Mudèt a [[Chelsea]] e escriguèt ''carta a Iohannis Bugenhagen'' defendent la supremaciá papala. En [[1528]] l'evesque de [[Londres]] li permet de legir de libres eretics per que los refuten
Linha 23 :
En [[1521]] obtenguèt lo títol de ''knight'' (cavalièr). En [[1524]] foguèt nomenat ''High Steward'' (censor e patron) de l'Universitat d'Oxford, ont èra estat escolan. En [[1525]] foguèt tanben nomenat ''High Steward'' de l'Universitat de Cambridge.
 
== Condemnacion e mòrt ==
Lo Rei Enric VIII venguèt ostil amb Thomas More quand volguèt divorciar de son esposa [[Catarina d'Aragon]] e Thomas, coma Cancelièr, aprovèt pas. Enric VIII aviá demandat al Papa de concedir al divòrci e lo refús d'aquel provoquèt l'esquisma d'Anglatèrra amb la [[Glèisa Catolica Romana]].
 
Insistissiá per obtenir lo divòrci eclesiastic, çò per far taire las petòfias de sas facècias d'alcòva, objèctes dels parladisses de la Cort, e dels que lo rei se sentiá ofensat. Lo divòrci auriá escafat l'infidelitat, e auriá rendut l'afar sens consequéncias.
Linha 34 :
Gardèt fins a la fin son sens de l'umor, confiant plenament al Dieu misericordiós que lo recepte quand passarà lo lindal de la mòrt. En s'agenolhant al cadafalc diguèt: {{cita|Notatz que la barba cresquèt en prison, es a dire, ela foguèt pas desobesissent al rei, alara la cal pas talhar. Permetètz que la còpe}}. Fin finala, al-delà de l'ironia, s'adreçèt als presents: «''I die being the King's good servant-but God's first''» (Morissi essent bon servent del Rei, mas primièr de Dieu).
 
== Canonizacion ==
Thomas More foguèt beatificat ensems amb cinquanta tres autres martirs, que [[John Fisher]], pel papa [[leon XIII]] en [[1886]], e finalament proclamat sant per la Glèisa Catolica lo [[19 de mai]] de [[1935]] (amb John Fisher), pel Papa [[Piu XI]]. [[Joan Pau II]], lo [[31 d'octobre]] de [[2000]], o foguèt proclamat patron dels politics e dels governants, respondent a la demanda que, en [[1985]], presentèt lo President de la Republica Italiana, [[Francesco Cossiga]].
 
== Òbras ==
Son cap d'òbra es ''[[Utopia (libre)|Utopia]]'' (1516), ont abòrda los problèmas socials de l'umanitat, e amb que ganhèt la reconeissença de totes los erudits d'Euròpa. Un de sos inspirators foguèt son amic intim [[Erasme de Rotterdam]]. L'escriguèt pendent una de sas missions assinada pel rei a [[Anvèrs]].
 
Linha 44 :
En mai d'escriches en defensa de la Glèisa de Roma, tanben escriguèt suls aspèctes mai esperitals de la religion: ''Treatise on the Passion'' (Tractat sus la Passion), ''Treatise on the Blessed Body'' (Tractat sul Cors Sant), ''Instructions and Prayers o De Tristia Christi'' (L' Agonia de Crist) redigida pendent qu'èra empreisonat dins Torre de Londres alara qu'atendava la decapitacion. Aquel darrièr manuscrit, salvat de la confiscacion decretada per Enric VIII, va passèt per volontat de la sa filha Margaret dins de mans espanhòlas, pel [[Fra Pere de Soto]], confessor de l'[[Carles Quint|empeirador Carles V]], per anar cap a Valéncia, patria de [[Lluís Vives]], amic intim de More. <ref>A l'ora d'ara conservat dins la colleccion del musèu del Reial Collegi del Corpus Christi de València.</ref>
 
=== ''Utopia'' ===
{{article detalhat|Utopia (libre)}}
L'òbra principala de More foguèt ''[[Utopia (libre)|Utopia]]'', ont fa una critica de la [[societat]] de son epòca, subretot l'anglesa.
Linha 120 :
[[no:Thomas More]]
[[pl:Thomas More]]
[[pms:Tomà Mòro]]
[[pt:Thomas More]]
[[qu:Thomas More]]