Dinastia Qing : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m intèrne(s)
Linha 28 :
|}
 
La '''dinastia Qing''' (tanben dicha dinastia '''Ch'ing''' o '''Ching''' o '''Tsing''') foguèt la darriera dinastia que reinèt sus China de [[1644]] a [[1912]]. Succediguèt a la [[dinastia Ming]] après un periòde de trebols grèus dins l'empèri e sei territòris vesins pendent la premiera mitat dau sègle XVII. A partir dau sègle XIX, l'empèri Qing conoguèt un declin important e deguèt acceptar la dominacion deis estats europeans. Deguèt tanben faciar de conflictes intèrnsintèrnes grèus en causa de l'abséncia de reformas e dei dificultats militaras còntra lei país estrangiers. Aquò causèt l'afebliment de la dinastia e son rebutament en [[1912]]. Foguèt remplaçada per la [[Republica de China]].
 
== Istòria ==
Linha 122 :
Fins ais assais de reformas de la fin dau sègle XIX, lo govèrn centrau de l'Empèri Qing aviá una estructura similara ai govèrns desvolopats per lei dinastias precedentas. L'emperaire èra lo centre dau poder e èra ajudat per sièis ministres principaus. Dins aquò, lo fach de la dinastia Qing èra eissida d'un etnia minoritarià obligiguèt d'assegurar de pòstes a l'etnia Han majoritarià e de contraròlar la fidelitat dei foncionaris non manchós. D'autra part, certaneis emperaires apondèron quauqueis organes novèus dins lo govèrn. Enfin, lo periòde deis assais de reformas veguèt divèrseis innovacions inspiradas per lo modèle dei govèrns europeans.
 
Ansin, au començament de la dinastia, l'emperaire èra enviroutat per sièis ministres qu'èran cargats de l'administracion civila (evaluacion, promoccion... etc.), dei finanças, dei rites religiós, deis armadas, de la justiciá e dei trabalhs publics. Aquelei ministèris èran tradicionaus dins l'Empèri chinés. Dins aquò, la dinastia Qing establiguèt un cambiament important ambé la nominacion de dos caps, un Manchó e un Han, per cada organisme. Un autre cambiament èra la creacion d'un Departament de l'Ostau imperialaimperiau qu'èra cargatencargat de la gestion deis afaires intèrnsintèrnes dau Palais e de la familha de l'emperaire. Enfin, un ensems administratiu foguèt tanben creat per s'ocupar dei relacions ambé [[Tibet]] e lei territòris mongòls.
 
Sota lo rèine de l'emperaire Yongzheng, s'apondèt un Grand Conseu que permetèt de centralizar l'autoritat imperiala sus leis afaires militars e administratius. Aqueu conseu venguèt rapidament lo còr de decision principau per l'emperaire. Sa composicion evolucionèt segon lo periòde mai venguèt pauc a pauc facha de dos Han, dos Manchós e d'un prince de la familha imperiala. En [[1861]], après la desfacha còntra l'aliança dei Britanics e dei Francés durant la [[Segonda guèrra de l'òpi]], un Ministèri deis Afaires estrangiers foguèt organizat segon lo modèle european. Inicialament creat per un periòde limitat, aqueu ministèri venguèt rapidament permanent e venguèt seis efectius e son budget aumentar fortàment durant la fin dau sègle XIX. Enfin, en [[1898]], de reformas dau govèrn foguèron prepausadas mai lo còp d'estat dei conservadors empachèt lor aplicacion.