Charles Fourier : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: vi:Charles Fourier
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 38 :
Dins la teoria de Charles Fourier, lo falanstèr es una mena d'otèl cooperatiu que pòt aculhir 400 familhas (cap a 2000 membres) al mièg d'un domeni de 400 ectaras ont se cultivan fruits e flors principalament. Fourier descriguèt abondosament los passadisses calfats, los refectòris bèls e las cambras agradivas.
 
Destinat a abrigar entre 1800 e 2000 societaris, lo falanstèr es un bastiment de talha plan granda: una longor d'aperaquí 1200 m; una superfícia ocupada de 4 quilomètres carrats; arcadas, grandas galariás per tal de facilitar los rescontres e la circulacion en tot temps; salas especializadas de granda dimension (Torre relotge centrala, Borsa, opèra, talhièrs, cosinas); apartaments privats e nombrosas salas publicas; alas reservadas al "caravanseralhcaravanserralh" e a las activitats que menan bruch; una cort d'onor de {{unitat|600|m}} x {{unitat|300|m}}; una cort d'ivèrn de {{unitat|300|m}} de costat plantada amb d'arbres del fulhatge persistent; jardins e maites bastiments rurals …
 
Los falanstèrs son estats objèctes de temptativas d'aplicacions nombrosas en França e als Estats Units al [[sègle XIX]], pasmens an fracassat totas mai o mens rapidament. Mas aprèp 1968, aquela idèa a fait grelhar d'iniciativas divèrsas, coma la comunautat de ''Longo Mai'' en Provença.