Sosmarin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Nil Blau (discussion | contribucions)
m Nil Blau moved page Sosarin to Sosmarin : "Sosmarin" segon lo TDF de Mistral; lo prefixe "sos-" es pus unitari; pas de jonhent segon lo CLO
Nil Blau (discussion | contribucions)
"Sosmarin" segon lo TDF de Mistral; lo prefixe "sos-" es pus unitari; pas de jonhent segon lo CLO
Linha 1 :
{{1000 fondamentals}}
 
Un '''sota-marinsosmarin''' es un veïcul maritim qu'es capable de navegar sota la superficia de l'aiga.
 
== Istòria ==
 
=== Lei premiers assais de sota-marinssosmarins ===
 
L'idèa d'un naviri sota-marinsosmarin apareguèt per lo premier còp durant l'Antiquitat au sègle IV avC en Grècia puei au sègle II avC en China. L'objectiu èra de crear un naviri leugier capable de missions d'observacions. Puei, foguèt abandonada fins au periòde de la Renaissança europèa quand foguèt tornarmai prepausada per l'Anglés [[William Bourne]]. Lo premier assai capitat se debanèt en [[1620]] gràcias au Olandès [[Cornelius Jacobszoon Drebbel]]. L'interés militar dau sota-marinsosmarin foguèt rapidàment compres e lei Païses Basses assaièron de crear un premier modèle en [[1653]] que foguèt una revirada.
 
=== Lei premiers sota-marinssosmarins militars ===
 
[[Fichièr:Hunley-2.jpg|thumb|right|Representacion dau CSS Hunley.]]
 
Lei premiers assais de sota-marinssosmarins militars aguèron luòc a la fin dau sègle XVIII e au començament dau sègle XIX. En [[1776]], un naviri britanic foguèt atacat sensa succès per lo sota-marinsosmarin estatsunidenc ''[[Turtle]]''. Aqueu darrier foguèt lo premier sota-marinsosmarin vertadier capable de se desplaçar d'un biais autonòm gràcias a una eliça de propulsion. Entre [[1800]] e [[1804]], l'armada francesa assaièt un prototipe dich ''[[Nautilus]]'' qu'èra equipat de minas per destruir lei naviris enemics. Maugrat la destruccion de dos naviris durant leis assais, lo prototipe foguèt finalament pas adoptat. Puei, en [[1812]], pendent la guèrra entre Anglatèrra e Estats Units, una temptativa novèla d'utilizacion d'un sota-marinsosmarin s'acabèt per una revirada e la mòrt de son pilòt.
 
Lei progrès contunièron durant lo començament dau sègle XIX e certanei flòtas militaras acomencèron de recèrcas seriosas sus lo subjècte. La [[Guèrra Civila Americana|guèrra de Secession]] ([[1861]]-[[1865]]) foguèt l'occasion per lei dos camps d'assiar de veïculs novèus coma l'[[Alligator]] que foguèt lo premier sota-marinsosmarin de l'US Navy e lo ''[[CSS H. L. Hunley|CSS Hunley]]'' per lei Confederats. Aqueu darrier venguèt lo premier sota-marinsosmarin que capitèt d'aprefondar un naviri enemic lo 18 de febrier de 1864. Pasmens, subrevisquèt pas a l'ataca.
 
Durant aqueu periòde, lei recèrcas regardèron egalament lo sistèma de propulsion dau sota-marinsosmarin per abandonar lei sistèmas d'eliças accionats per la fòrça umana de l'equipatge. Lo premier assai foguèt realizat en [[1863]] per la Marina Francesa amb un motor utilizant d'èr comprimit. En [[1864]], [[Narcís Monturiol]] prepausèt un prototipe utilizant una maquina de vapor a la superficia de l'aiga e un motor quimic en sotada. Dins leis annadas 1860-1880, certanei flòtas militaras acomencèron de s'equipar de sota-marinssosmarins. Aquela evolucion foguèt confirmada au començament dau sègle XX per l'aparicion de motors electrics puei diesel-electrics permetent d'aumentar l'autonòmia.
 
=== La Premiera guèrra mondiala ===
 
La Premiera guèrra mondiala foguèt lo premier conflicte que veguèt lei sota-marinssosmarins tenir un ròtle important. Dominada per lei flòtas aliadas, la marina alemanda construguèt un nombre grand de sota-marinssosmarins. Foguèron utilizats per atacar lei linhas d'avitalhament deis Aliats, magerament aquelei de l'Empèri Britanic. permetèron d'aprefondar {{formatnum:5000} naviris aliats o neutres dins l'Ocean Atlantic entre [[1914]] e [[1918]]. Pasmens, maugrat aquelei succès, poguèron pas empachar l'avitalhament deis illas britanicas puei l'arribada dei fòrças estatsunidencs sus lo frònt francés a partir de [[1917]].
 
=== La Segonda guèrra mondiala ===
 
=== La Guèrra Freja e lei sota-marinssosmarins modèrns ===
 
== Principis de foncionament ==
Linha 33 :
=== Lo principi de Pascal ===
 
== Tipes de sota-marinssosmarins ==
 
=== Utilizacions civilas ===