Gueisèr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 4 :
Per la formacion de gueisèr cal una [[idrogeologia]] favorable qu'existis sonque dins unes endreches sus tèrra, e qu'es doncas un fenomèn pro rare. A pauc près 1000 existis dins lo mond, que la mitat se trapan dins lo [[Pargue Nacional de Yellowstone ]],al [[USA|EUA]].<ref>[[Glennon, J.A.]] 2005</ref> L'activitat eruptiva dels gueisèr pot cambiar o s'arestar amb los despaus minerals , l'escambi de fonccions amb las fonts caudas mai proches, l'influéncia d'un tèrratremol, o una intervencion umana.<ref>Bryan, T.S. 1995</ref>
 
De fonts eruptivas d'[[azòt]] liquefiat foguèron observadas sus [[Triton]], una luna de [[Neptun (planeta)|Neptun]]. Aquestes fenomèns son tanben sovent atestats coma ''gueisèrs''. Sus Triton, los gueisèrs semblant provocats mailèu per localfament del solelh que non pas per l'energia geotermica. L'[[azòt]], liquefiat per una mena de d'[[greenhouseefièch de effectvitratge]], pòt gisclar a una nautor de 8 km.
 
===Erupcions===
 
L'activitat d'un gueisèr coma la de totas las [[font caudas]] , es provocada per l'infiltracion d'aiga de superficia dins lo sòl fins a çò qu'encontra de ròcas calfadas pel [[magma]]. L'aiga calfada geotermicament torna montar a la superficia per [[conveccion]] a travèrs de la rocaròca porosa e fracturada. Los gueisèrs diferan de las fonts caudas non eruptivas dins lor estructura sosterranha; força son formats d'un tudèl de superficia religat a un o mantun tudèls estreches que menan a un restanc sosterranh.
[[image:geyser_exploding_1_large.jpg|thumb|left|200px|De vapor monta de l'aiga calfada]]
[[image:geyser_exploding_2_large.jpg|thumb|center|200px|Pulsacion de l'aiga que se confla]]