Sant Empèri Roman Germanic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 120 :
 
En [[1792]], durant la [[Revolucion Francesa]], lei doas poissanças principalas de l'Empèri s'alièron dins la Premiera Coalicion per luchar còntra França. Pasmens, aquela aliança aviá pas per objectiu la defensa de l'Empèri mai solament empachar l'autre d'aprofichar la victòria. De mai, certaneis estats, especialament Prussia, aviá tanben la desirança d'annexar de territòris eclesiastic per pagar lor esfòrç de guèrra. Ansin, lei tropas coalizadas poguèron pas resistir ais ofensivas francesas e divèrsei tractats de patz foguèron signats ambé la Republica francesa entre [[1795]] e [[1797]] marcant la revirada de la Premiera Coalicion.
 
Gràcias a son succès militar, França obteguèt lei territòris de la riba senèstra dau Rin. Ansin, entre [[1801]] e [[1803]], una tièra de negociacions s'ocupèt de modificar lei frontieras entre leis estats imperiaus per reparar lei pèrdas deis estats annexats per lei Francés. Aquò va entraïnar un cambiament important deis estats alemands car França assaièt de crear un emsems de poissanças mejanas capablas de causar de problemas au rèsta de l'Empèri sensa aguer lei mejans de menaçar la Republica. Lei territòris eclesiastics foguèron largament utilizats coma compensacions per dessenhar lei frontieras novèlas causant la disparicion de la Glèisa imperiala.
 
Pasmens, aqueu reglament foguèt provisòri car en [[1804]], Napoleon decidiguèt d'afeblir Prussia e Àustria en sostenent certaneis estats alemands. Bavièra, Wurtemberg e Bada venguèron de reiaumes coma Prussia e Àustria. Puei, lo 12 de julhèt de 1806, uneis estats alemands decidiguèron de fondar la Confederacion dau Rin a París. Quitèron oficialament l'Empèri lo 1{{e}} d'aost seguent e se placèron sota proteccion francesa. Menaçat d'una ataca francesa còntra Àustria, l'emperaire Francés II acceptèt d'abdicar lo 6 d'aost de 1806 marcant la fin finala dau Sant Empèri Roman Germanic.
 
== Organizacion politica ==