Annibal Barca : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 46 :
Aprèp aver assumit lo comandament, Annibal passèt dos ans a consolidar las possessions ispanicas e a acabar la conquèsta dels territòris al sud de l’Èbre<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#5 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 5]</ref><ref>Theodore Ayrault Dodge, ''Hannibal. A History of the Art of War Among the Carthaginians and Romans Down to the Battle of Pydna. 168 B.C'', p. 143</ref>. Pasmens, Roma, redobtant la poténcia totjorn mai granda d’Annibal en Ispània, concluguèt una aliànça amb la vila de [[Sagunt]]<ref>"Carthage Lives"</ref>, alara qu'èra situada a une distància considerabla al sud de l’Èbre dins la zona reconeguda a l’influéncia cartaginesa<ref> "Insecula"</ref>, e declarèt la ciutat jos son [[protectorat]]<ref>"TL,21,6" {{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#6 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 6]</ref>. L’argumentari roman se fonda sul tractat de [[-241|241]] qu'enibiguèt a Cartage de s’atacar a un aliat de Roma alara qu’Annibal metiá en abans lo tractat signat per Asdrubal que li reconeissiá la [[sobeiranetat]] cartagenesa al sud de l’Èbre. Annibal encerclèt Sagunt<ref>"Richard Bedser"</ref> e menava lo [[Sètge de Sagunt|sètge de la vila]]<ref>"TL,21,6"</ref> que tombèt en [[-219|219]], benlèu al mes de novembre<ref>"Carthage Lives"</ref>, aprèp uèit meses<ref>"Columbia"</ref><ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#14 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 14]</ref><ref>Fòrça abitants s’immolèron dins un episòde que demòra celèbre.</ref> Roma reagís a çò que considerèt coma una violacion del tractat e reclamèt justícia prèp lo govèrn cartagines<ref>"Encarta"</ref>. A causa de la granda popularitat d’Annibal e del risc de pèrda del prestigi cartaginés en Ispània, lo govèrn oligarquic de Cartage ne reneguèt pas aquela accion e la guèrra que lo general aviá pensat, la [[Segonda Guèrra punica]], foguèt declarada a la fin de l’an<ref>"Britannica"</ref><ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#18 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 18]</ref>.
 
== Segonda Guèrra punicaPunica ==
 
{{Article detalhat|Segonda Guèrra punicaPunica}}
 
=== Preparatius ===
Linha 62 :
[[Imatge:Hannibal traverse le Rhône Henri Motte 1878.jpg|thumb|Annibal traversant lo Ròse vèrs Cadarossa]]
 
Pendent la [[Segonda Guèrra punicaPunica]], aprèp qu'evitèt d’atacar la vilas grègas de [[Catalonha]], Annibal dintrèt en [[Gàllia]]. Se pensa que, aprèp aver traversat los Pirenèus al [[Pòrt del Pertús]] e establir son campament prèp de la vila d’Illiberis<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#24 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 24]</ref> — actual [[Elna]] —, se dirigiguèt sens problèma fins a [[Ròse]], ont arribèt en setembre [[-218|218]] abans que los Romans empachan son passatge, al cap de qualque {{unitat|38000|fantassins}}, {{unitat|8000|cavalièrs}} e 37 elefants de guèrra. L’ipotèsi mai probabla es que faguèt traversar son armada a la nautor de [[Cadarossa]] ont se situavan los ''Insulae Furianae'' segon lo [[cadastre]] d’[[Aurenja]]<ref>{{fr}}Philippe Leveau, « Le franchissement du Rhône par Hannibal : le chenal et la navigation fluviale à la fin de l’âge de fer », ''Revue archéologique'', ed. PUF, París, n°35, 2003, pp. 25-50</ref>.
 
Aprèp aver evitat las populacions localas, que los [[Voconças]] que tentèron d’arèstar sa progression, Annibal escapèt a las legions romainas venent de la còsta mediterranèa en remontant la val de Ròse<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#29 Titus Livi, ''Istòria romana'', Livre XXI, 32]</ref>. Roma acabant de conquerir la [[Gàllia cisalpina]], Annibal esperava, aprèp aver traversat los Alps, trobar ajuda dels [[Gàllia|galleses]] del nòrd d’Itàlia<ref>{{fr}} [http://bcs.fltr.ucl.ac.be/LIV/XXI.html#29 Titus Livi, ''Istòria romana'', Libre XXI, 29]</ref>.
Linha 168 :
Son retorn renfortís sul còp lo camp favorable a la guèrra que lo plaça a la tèsta d’una fòrça regropant sos [[mercenari]]s d’[[Itàlia]] e dels conscrits locals. En [[-202|202]], Annibal encontrèt Scipion pendent una tentativa de conciliacion. Malgrat lor admiracion mutuala, las negociacions faguèron fracas a causa de las referéncias romanas a la trencadura del tractat ligant la ciutat iberica de [[Sagunt]] a Roma e le pilhatge d’una flòta romana s'encalèt sus la còsta del [[golf de Tunis]]. Un plan de patz èra pasmens en preparacion que dich que Cartage conserveriá pas que sos territòris en Africa del Nòrd, que lo reialme de Massinissa seriá independent, que Cartage reduiriá la talha de sa flòta e que pagariá pas d'indemnitat de guèrra. Mas, renfortidas pel retorn d’Annibal e le ravitalhament pres a la flòta romana, los Cartagineses regetèron las clausulas del plan.
 
L'encontra decisiva se faguèt a Zama lo [[19 d'octobre]] [[-202|202]]<ref>"livius.org"</ref>. Al contrricontrari de la majoritat de las batalhas de la Segonda Guèrra punicaPunica, los Romans dispausan d’una melhòramelhora [[cavalariá]] que los Cartagineses qu'aqueles contrarièron amb una infantariá superiora. La superioritat romana es dugudadeguda al raliament de la cavaleriácavalariá numidnumida de Massinissa. Annibal, patissent d’una santat fragilizada per sos ans de campanha en Itàlia, possedavanpossedissiá encora l’avantatge del nombre amb 80 [[Elefant]] de guèrra e {{unitat|15000|veterans}} de las guèrras d’Itàlia, quitament se lo rèsta de son armada èra compausada de [[mercenari]]s [[cèltas]] que la motivacion es relativa o dels citadans cartagineses pauc aguerrits. L'estrategia utilizada per Annibal es la meteissa qu'aquela utilizada a [[Canne]]. Mas, la tactica romana avent evoluat dempuèi 14 ans, la tentativa d’encerclament capitèt pas e los Cartagineses se trobèron fin finala desfaches<ref>"livius.org"</ref>.
 
Annibal perdèt prèp de {{unitat|40000|òmes}}<ref> "méditerrannées.net"</ref> — contra {{unitat|1500}} pels Romans — e lo respècte de son pòble a l’occasion de la darrièra batalha majora de la guèrra. La ciutat punica èra constrencha de signar la patz amb Roma e Scipion e de renonciar a sa flòta de guèrra<ref>"livius.org"</ref> e a son armada. Tanben èra somesa a un tribút pesuc, pagable en cinquanta annuïtats<ref>"Insecula"</ref>. Scipion, el, receptèt l'escai de « l’African »<ref>"Pennel"</ref>.